Els processos de resolució dels conflictes van evolucionant perquè la Justícia no sigui l’única alternativa. A final d’aquesta setmana veurem com un àrbitre únic mira de posar pau entre xofers llatinoamericans i la direcció de Coopalsa per intentar evitar una vaga que col·lapsaria la circulació en un país que ja frega el col·lapse, sobretot en temporada d’esquí, tal com ja va vaticinar fa temps l’anterior director de Mobilitat.
Andorra encara es troba en una fase embrionària perquè les figures del mediador i de l’àrbitre siguin acceptades com una manera de procedir habitual. Potser per això, després de quatre anys, el Tribunal d’Arbitratge (TAPA) encara no s’ha encarregat de solucionar cap cas. Però en aquesta ocasió s’haurà de fer, i per això menció especial mereix la lluita de treballadors que venen de l’altra banda de l’Atlàntic i que no s’arronsen per defensar els seus drets laborals, mentre els empleats provinents de llocs més acomodats sempre troben excuses per prioritzar la por de perdre el que tenen, tot i que potser el que tenen tampoc és tan valuós com es pensen.
Un cop l’àrbitre únic dicti sentència la setmana vinent veurem si les parts l’accepten o si, per contra, els xofers decideixen anar a la vaga igualment, una possibilitat que deixaria en mal lloc el procediment d’arbitratge i també la credibilitat dels treballadors, perquè si has decidit que et vols sotmetre a un procés com aquest, has d’acceptar-ne la resolució. Segurament serà el que passarà, però no s’ha de descartar res, sobretot si la sentència és més aviat favorable a la patronal, per allò que estan en joc els diners públics d’una concessió per un servei imprescindible per als ciutadans.
