El dret a l’avortament està totalment prohibit al Principat d'Andorra per bastants motius. Però què en pensa, la gent andorrana, d'aquest fet?
L’avortament és el procés pel qual una dona embarassada expulsa el fetus del seu cos voluntàriament o no. En molts països, com Argentina, Espanya i França, l’avortament és un dret que tenen les dones per si no volen tenir l'infant pel motiu que sigui; en d'altres, com Brasil i Regne Unit, hi ha una regulació i l’avortament és només legal en certs casos, com ara que la dona hagi estat violada o sigui menor.
El problema és que en el territori andorrà l’avortament està totalment prohibit i no es pot practicar encara que hi hagi una violació o una menor embarassada. Aquesta restricció existeix des del 1993 amb la creació de la constitució, i comporta sancions de fins a 3.000 euros i tres anys de presó.
Això ha fet que durant la dècada del 2010 més de cent dones andorranes anessin a Catalunya o a França a avortar il·legalment a causa de la llei.
Per veure què pensa la població andorrana sobre l’avortament i si hauria de ser legal o no, vam sortir a Andorra a preguntar sobre aquest tema.
Les entrevistes es van fer a persones d’edat, gènere i nacionalitat diversa per tenir una opinió generalitzada. Les dades finals van mostrar que un 50% de la població està a favor de l’avortament; un 14% hi està totalment en contra, i un 36% té una opinió dividida i pensa que hi ha casos en què l’avortament pot ser necessari, com violacions o embarassos de menors.
En les entrevistes també vam veure que els residents d’Andorra estan a favor que a l’escola hi hagi educació sexual i molts pensen que ha de ser un taller bastant repetit per poder evitar embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual.
Amb els resultats obtinguts vam arribar a la conclusió que l’avortament podria arribar a implantar-se a Andorra només en casos en què la dona hagi patit una violació, sigui menor, l'infant tingui una deformació física o psicològica, la salut de la mare pugui veure's amenaçada o la família no tingui suficients recursos econòmics per cuidar l’infant.
