Al llarg de la història, la por al desconegut i la necessitat de controlar l’entorn han generat persecucions absurdes i tràgiques. Les caceres de bruixes, que van assolir el seu apogeu entre els segles XV i XVII, no eren només un reflex de la ignorància i el fanatisme religiós, sinó també una eina de control social. Qualsevol dona (o home) que destacava, que era independent o que simplement esdevenia incòmode podia ser assenyalat com a bruixa. Però, i si aquesta dinàmica no fos només cosa del passat?

Avui, les fogueres no es troben a les places públiques, però la mentalitat que les alimentava perdura. La cacera de bruixes ha adoptat una nova forma: els procediments legals i les campanyes de desprestigi són les armes modernes, mentre que la por de perdre poder o de ser superat és el motor que les impulsa. A les sales de reunions i en els mercats competitius, aquells que són més intel·ligents, creatius o innovadors sovint es converteixen en el blanc de maniobres que busquen anul·lar-los.

Aquest fenomen és especialment evident en sectors econòmics on la competència és ferotge. Quan algú destaca, ja sigui per la seva estratègia, la seva innovació o la seva visió, no sempre se’l veu com una oportunitat per aprendre o col·laborar. En canvi, sovint és percebut com una amenaça.

Els processos legals, concebuts per garantir la justícia, esdevenen sovint un camp de batalla on s’intenta destruir rivals. Denúncies fabricades, litigis interminables i acusacions sense fonament són utilitzats com a estratègies per desacreditar i debilitar la competència. Això no només suposa un abús del sistema, sinó que reprodueix el patró de la caça de bruixes: eliminar aquell que sobresurt, no per raons legítimes, sinó perquè la seva simple existència incòmoda.

Aquest tipus de persecució no només afecta l’individu perseguit, sinó que també té conseqüències negatives per al conjunt de la societat. La innovació es veu reprimida, i el mercat perd l’oportunitat d’avançar gràcies a idees disruptives que podrien canviar les regles del joc.

La por al desconegut, el desconcert davant d’una ment brillant o el ressentiment cap a l’èxit aliè són motors que han impulsat aquestes dinàmiques al llarg de la història. Aquests sentiments són especialment perillosos quan es manifesten en persones amb poc criteri, sense una formació social sòlida o amb una inclinació a culpar els altres dels seus propis fracassos.

En lloc d’intentar superar els seus límits, aquestes persones prefereixen buscar culpables i justificar el seu estancament amb conspiracions fictícies. Així, tornen a caure en un patró primitiu: demonitzar el que no entenen i buscar la destrucció d’aquell que els supera.

La persecució de la competència intel·ligent no perjudica els individus directament implicats, sinó que frena el progrés col·lectiu. Quan les ments brillants són silenciades, la societat perd idees, oportunitats i avenços que podrien haver transformat la vida de molts. És un procés autodestructiu: el perseguidor creu que guanya en eliminar l’oposició, però en realitat contribueix a un sistema menys dinàmic i productiu.

És imprescindible abandonar aquesta mentalitat de persecució i aprendre a celebrar la diversitat d’idees i capacitats. La història ens ha ensenyat que la por i la ignorància condueixen a la destrucció, però també ens mostra que el diàleg, l’empatia i el reconeixement del talent poden transformar les nostres comunitats.

Les bruixes modernes són aquelles persones que es neguen a conformar-se amb l’statu quo, que desafien el món amb la seva intel·ligència i creativitat. En lloc de caçar-les, hem d’aprendre d’elles. Només així evitarem que la història torni a repetir els seus errors més foscos.