Aproximadament el 56% de la població del món viu en nuclis urbans i les previsions indiquen que aquesta proporció augmentarà els pròxims anys, segons el Banc Mundial. En aquest sentit, insta les autoritats locals a planificar aquest creixement per proveir els ciutadans i ciutadanes dels serveis necessaris.

Ara bé, què s’ha de tenir en compte per aconseguir una ciutat sostenible, dinàmica, verda i inclusiva amb les infraestructures adequades i que impulsi la qualitat de vida dels ciutadans? Quins són els actors que ho fan possible? Un dels factors més rellevants, la gent gran, el grup d’edat que tindrà el creixement més gran a escala mundial els pròxims anys. A Andorra, també.

La previsió és clau per respondre adequadament a aquestes necessitats emergents. L’OMS, conscient d’aquesta tendència, dedica esforços i recursos a impulsar iniciatives perquè ciutats i països en prenguin consciència i incloguin aquest plantejament en la gestió i planificació. Iniciatives com la xarxa mundial de ciutats i comunitats Amigues de la Gent Gran o la dècada de l’envelliment saludable (2021-2030) faciliten l’intercanvi de coneixement i mouen a l’acció.

Però, què implica adaptar-se a l’envelliment? Per exemple, una ciutat que planifica urbanísticament tenint en compte aquesta perspectiva, instal·la bancs amb respatller a tota la parròquia, no només en les zones més cèntriques o de passeig, tenint en compte llocs estratègics per a la gent gran, facilitant així les sortides, zones de descans i interacció. Però a més en gaudiran els joves, famílies, nens, adults cansats o turistes. Només cal fixar-se qui utilitza els bancs situats al final de l’avinguda Meritxell o el passeig del riu per adonar-se que és un espai de descans i trobada intergeneracional natural no exclusiu de gent gran. I el mateix és aplicable a voreres, parcs, fonts, cruïlles, transport públic, convivència amb bicicletes, patinets o vehicles de motor i un llarg etcètera.

Els organismes públics, entitats financeres o organismes parapúblics que són conscients de les dificultats de la gent gran amb les gestions en línia, faciliten l’atenció directa i la informació clara i accessible, ofereixen finestretes d’atenció prioritària (no només per a gent gran) i documentació de fàcil lectura. Novament, els usuaris “beneficiaris” d’aquestes iniciatives són persones grans. I joves. I adults que, encara que intentem posar-nos al dia amb les noves tecnologies, no sempre ens en sortim.

Emprenedors, comerciants i empresaris que saben veure les oportunitats que ofereix l’envelliment, creen negocis i adapten els serveis i productes per cobrir aquestes necessitats. La silver economy, l’economia platejada, és el paraigua que aglutina serveis i productes pensats específicament per a les persones de més de 55 anys. I engloba sectors tan diversos com la salut, els serveis assistencials, les assegurances o la banca, la bellesa, el lleure, l’oferta automobilística o les noves tecnologies, entre altres. I podríem continuar amb les oportunitats d’emprenedoria de la gent gran, l’habitatge, la participació social i un llarg etcètera.
Parlar d’envelliment en clau positiva no sempre és fàcil o popular, però si a l’hora de planejar espais, productes o serveis coneixem i tenim presents les necessitats derivades de l’envelliment ens serà més fàcil trobar les oportunitats i construir aquesta ciutat del futur. Planificar tenint en compte aquesta idea regalarà a les ciutats entorns més amables, còmodes i agradables per a totes les generacions, integració i una millor convivència. I potser també riquesa.

I sabeu qui gaudirà d’una ciutat que ha planificat i s’ha adaptat a aquest envelliment? Tots els que avui comerciem, planifiquem, organitzem i atenem la gent gran.