Al futbol i a gairebé tots els esports ja està tot inventat. És cert que ara hi ha molt iPad a les banquetes, moltes pantalles, molts analistes i també paraules noves com els expected goals (xG) i altres cosetes que també estan agafant tiratge. Quasi tot en el futbol es presta a ser instrumentalitzat, i els expected goals no en són una excepció. En bones mans, com tot a la vida, poden ser una eina valuosa per analitzar un partit. I també poden servir per fonamentar un univers paral·lel quan la realitat no encaixa amb el nostre relat. A més a més, la línia entre l’explicació i l’excusa és molt i molt fina. I ja ho deia Ernest Rutherford: “Si el teu experiment necessita estadística, hauria estat necessari fer un experiment millor”. Tan senzill com és el futbol i les seves regles i com es complica tothom. Jo al pati del col·legi, o quan vaig començar a jugar a aquest esport, era d’aquells que comptava el nombre d’ocasions, els llançaments que s’estavellaven al pal, la possessió per saber qui havia merescut guanyar el partit, però m’oblidava d’una veritat irrefrutable: aquest esport va de marcar gols, no de qui crea més ocasions. I també va de no cometre errors. La Sego, el pressupost més baix de la Primera RFEF, es va avançar amb un espectacular gol a l’escaire de Fer Llorente. Lauti va empatar –i això que la pilota prèviament li va tocar al braç–. Manu Nieto va completar la remuntada i tot seguit Almpanis, que ja anava coix, va fallar un mà a mà. Després va fer el mateix Álvaro Peña, és a dir, van perdonar. Totalment cert. I els partits encara duren fins que l’àrbitre xiula el final, i la Sego va empatar primer amb un gol de xilena amb un refús d’alevins de l’FC Andorra i després Tellechea va fer el 3 a 2 amb una rematada de cap defensada per Jesús Clemente. Errors.
