Camí a l’aeroport del Prat, ens van atracar al centre de Barcelona. Normalment prefereixo escriure sobre geopolítica, però si aquest article permet a un compatriota adonar-se que està sent atracat sigilosament per una d'aquestes bandes de lladres, haurà valgut la pena.
Després de diverses hores passades amb els Mossos al carrer Bolívia –que, per cert, es van mostrar molt professionals en tot moment– vam poder rebre alguna informació que crec que podria ser útil als residents andorrans que passen per la ciutat de Barcelona. 
Aquest és el modus operandi més freqüent dels delinqüents: aturats en un semàfor, un jove en moto ens indica que la roda dreta del darrere està desinflada. El meu pensament immediat, ja que havíem aparcat al carrer a prop del restaurant on havíem sopat, va ser que algú, veient la matrícula andorrana, en lloc de ratllar el meu cotxe, com ja havien fet dues vegades en els darrers dos anys, havia decidit punxar la roda. Estava alerta, però com que el noi de la moto se’n va anar de seguida, no vaig pensar que estàvem en perill imminent.
Vam mirar l’ordinador de bord, que indicava que efectivament la roda dreta del darrere perdia aire, i vam buscar a les xarxes la benzinera més propera. Vaig mirar al voltant, no vaig veure ningú observant-nos, res estrany, i vaig pensar que podia entrar a la botiga per comprar alguna cosa per estabilitzar la roda. Primer error. Preocupat per no perdre el nostre vol, el meu únic objectiu era que la roda aguantés prou per arribar fins a l’aeroport.
Tanmateix, en sortir al cap de quatre minuts, vaig trobar la meva dona preocupada. No trobava la seva bossa amb tots els nostres passaports, targetes d’identificació, carnets de conduir, diners en efectiu per al viatge i targetes de crèdit. És a dir, en aquests segons, mentre un home de bon aspecte la distreia apuntant alguna cosa a la màquina d'aire, un còmplice havia obert la porta davantera del cotxe pel costat del conductor, havia sostret la bossa i havia tornat a tancar la porta. 
La policia ens va informar que sembla que els objectius d'aquests lladres són cotxes estrangers de gamma alta amb matrícula andorrana, suïssa, francesa, alemanya o anglesa, i que aquest tipus de punxada provocada s’ha disparat en les últimes setmanes. 
Els residents estrangers solen queixar-se dels bancs andorrans, però en certes coses els bancs andorrans són molts eficients. En un minut la meva dona havia cancel·lat totes les targetes. Amb La Caixa va ser una altra història. El sistema del banc la va tenir esperant al telèfon quasi una hora abans de cancel·lar la targeta.
Durant aquest temps, els lladres van tenir temps d’operar amb la targeta. Un total de setze vegades en poc més d’una hora! L'endemà ens vam apropar a la nostra sucursal de La Caixa  i vam intentar obtenir algunes respostes del nostre nou gestor sobre per què no hi havia més protecció. Vam rebre una notícia del banc al cap de pocs dies que deia textualment: “Després d'haver analitzat minuciosament la teva sol·licitud i la informació que ens has proporcionat, t'informem que no és possible seguir endavant amb la teva petició, ja que les operacions sol·licitades de devolució no s'ajusten al patró de falsificació ni de compromís de dades de la targeta”.
Com!? La Caixa sembla no admetre cap responsabilitat en la facilitat per fer setze operacions en una hora per a una targeta que la meva dona no feia servir des de feia més de sis mesos mentre intentava cancel·lar-la desesperadament, o per prevenir-la que estava sent utilitzada de manera frenètica. Demanem explicacions al departament de frau: res concret fins ara i ens demanen que parlem amb un nou departament a València! Creiem que forma part d'una estratègia de desgast del client. A veure com s'acaba aquesta història tan desagradable, però hi ha lladres moguts per la facilitat, i també hi ha moltes empreses que volen lucrar-se aprofitant-se de les desgràcies dels clients. Quan finalment vam deixar la policia cap a les 12 de la nit, vam portar el cotxe a un dels pocs tallers que canvia rodes durant 24 hores a Barcelona. El preu de la nova roda? 600 euros en comptes dels habituals 260! Hi havia cinc cotxes davant nostre: negoci rodó.
Mentre els països veïns segueixin tan insegurs, Andorra té un futur brillant.  
Ahir es va rebre la memòria de la fiscalia per a l'any 2024, i una de les seves conclusions és que "implica una disminució de la delinqüència aparent xifrada en 9,97% [...] i una disminució del 13,79% dels delictes" contra el patrimoni" amb relació al 2023.
Òbviament no totes les categories han patit descensos, però com que hi ha poc crim intern i venim d'un nivell baix comparat amb els països veïns, el que cal fer és vigilar bé les fronteres. Sembla importantíssim que qualsevol persona que vingui a viure aquí hagi de tenir uns antecedents penals nets. També és important que el sistema judicial andorrà continuï tenint mà dura contra els crims violents. Andorra ha d'aprendre dels errors que han comès els seus veïns. Els Mossos ens deien que la criminalitat s’ha disparat a Catalunya: és un 60% més alta que a la resta d’Espanya. Això vol dir que aquests lladres són a prop buscant oportunitats. Confiem que els polítics d'aquí continuaran tenint com a prioritat protegir aquesta joia que anomenem "casa".
Tornant al tema de l’atracament per punxada de roda. És molt millor viatjar en cotxe directament a l’aeroport, i potser encara millor agafar l’autobús des d’Andorra. És còmode, sol haver-hi poca gent i t’estalvies el pàrquing. La segona precaució? Instal·lar rodes Runflat. Si te les punxen tindràs una autonomia de 80 quilòmetres. En qüestió d'un parell d'hores podràs tornar a casa, on saps que, per boig que sigui el món d'allà fora, dormiràs bé sabent que la teva família està fora de perill.