“La cosa más importante que me ha pasado en la vida es aprender a leer”. Són paraules de l’escriptor i intel·lectual Mario Vargas Llosa. Recordo lectures obligatòries a l’escola de La ciudad y los perros (1963) i Conversación en La Catedral (1969) i aquelles lliures i volgudes com La tía Julia y el escribidor (1977), La fiesta del Chivo (2000), Travesuras de la niña mala (2006) i Le dedico mi silencio (2023), totes elles fascinants. La meva adolescència i joventut hauria estat molt avorrida sense part d’aquestes obres extraordinàries.
Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Hi tenen lloc un seguit de processos d’obtenció de la informació per poder processar-la: la percepció visual i la memòria. La capacitat lectora depèn del temps de pràctica. Sabem que llegir llibres és l’única manera de desenvolupar un llenguatge avançat que permet construir un pensament complex. Malgrat aquesta certesa, els infants i joves cada cop llegeixen menys i això té efectes negatius per al seu desenvolupament acadèmic, intel·lectual i emocional. I quan ho fan és a través de dispositius digitals (les pantalles), fet que disminueix la comprensió del text i el record de la informació, ja que augmenta la distracció. Per tant, s’interfereix en les capacitats cognitives necessàries per llegir i comprendre, entre les quals hi ha l'atenció, la concentració i la memorització. 
L’estiu passat coneixíem que els estudiants de primària i secundària del nostre sistema educatiu, com als països del nostre entorn, flaquegen en comprensió lectora, tal com recull l’informe que el programa PISA for Schools de l’OCDE va fer entre els estudiants de secundària de l’Escola Andorrana. Segurament era aviat per valorar els resultats del Pla de foment de la lectura entre els escolars d’Andorra 2021-2025, un projecte del ministeri d’Educació que posa els centres educatius com a agents de referència per a la promoció de la lectura amb la implicació del sector cultural i literari. El pla neix d’avaluacions com l’Enquesta sobre els hàbits lectors dels escolars (2021), que concloïa una baixa socialització de la lectura amb poca presència en la vida dels adolescents i una pèrdua d’interès del lector adolescent, tant en l’acadèmica com en la de lleure. Les darreres dades de l’Observatori de la Infància recullen que els alumnes de segona ensenyança dediquen un 59,3% del seu temps lliure a llegir enfront al 93,8% dedicat a les xarxes socials o al 89,5% a pel·lícules i sèries a Internet. No són dades gaire encoratjadores que diguem. 
Caldrà esperar, però, a saber els resultats d’aquest pla per veure si s’han obtingut els objectius de mantenir el nombre de lectors entre els 12 i els 18 anys, ampliar la socialització de la lectura i fomentar el gust per llegir. Tot i això, cal apuntar que tots els estudis demostren que, pel que fa a la lectura i l’escriptura, l’escola tota sola no ho pot fer. El problema no només es pot solucionar mitjançant accions focalitzades als infants i joves sinó que cal un programa per als pares (és important llegir-los contes des de ben petits, portar-los a la biblioteca, etc.) ja que els efectes en el llenguatge i en el desenvolupament cognitiu són importants. Així potser caldrà ampliar els destinataris del Pla de foment de la lectura –alumnes, centres educatius i docents– a les famílies.
Us desitjo moltes lectures i moltes roses i que, com en Vargas Llosa i molts de nosaltres, pugueu “entrar en un mundo que es infinito, viajar, y viajar en el tiempo, además: ir hacia el futuro, hacia el pasado”.