Després de l’intens debat i intercanvi de cops virtuals a les xarxes socials entre partidaris i detractors de l’acord d’associació amb la Unió Europea dels darrers mesos, i especialment des de la publicació de la traducció al català del text i dels estudis d’impacte elaborats per Andorra Recerca i Innovació, el debat arriba per fi aquests dies al món real, on sortosament tothom podrà posar nom i cara a l’interlocutor i no hi haurà intoxicadors anònims.
L’acte del Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata, el debat al si de la nova edició del SIMA o els actes previstos dilluns i dimarts vinent de l’Associació de Propietaris de Béns i Immobles, un cara a cara entre un favorable a l’acord i un contrari, i Concòrdia, que de la mà d’un dels experts amb qui ha treballat el partit la formació començarà a explicar públicament el seu posicionament sobre l’acord, són i seran els primers tastets d’un debat públic que s’allargarà força mesos tenint en compte l’endarreriment de la validació del text per part del Consell de la Unió Europea i el fet de no tenir clar encara si la UE considerarà o no mixt l’acord d’associació negociat i quina seria la data de referèndum perquè la ciutadania s’hi posicioni.
Sigui com sigui, i a risc de fer-me pesat i repetir-me en accés, és important que el debat sigui serè i que els arguments esgrimits per uns i altres siguin veraços i no sorgits de fal·làcies ni mitges veritats. I és que no es pot dir, com s’ha fet darrerament i acostuma a ser un argument habitual dels que no veuen bé el text assolit, que l’acord suprimeix l’acord duaner del 1990 però no en canvi d’altres com pot ser per exemple l’acord monetari. L’acord d’associació té uns àmbits molt ben definits i per tant recull i integra aquells acords ja existents que s’hi inclouen, com és el cas del duaner, però deixa al marge els d’aspectes que no formen part de l’acord.
