És una veritat com un temple que la gespa híbrida de l’Estadi Nacional és un patatar. Tampoc s’ha de negar l’evidència. No es va ressembrar a l’estiu i ara toca jugar en aquestes circumstàncies tan indignes. Només es veu així des del futbol professional, per a la resta de mortals és un terreny de joc en mal estat i punt. De fet, el Girona com a club, fins fa relativament poc ha jugat en terrenys pitjors que aquest, però ara són equip de Champions –o ho han estat, perquè ara ja no– i també militen a la primera divisió. El seu segon equip, el Girona B, està al grup 5 de Tercera RFEF, i el seu juvenil, al grup 3 de Divisió d’Honor. Amb tota seguretat, aquests jugadors han jugat en pitjors camps que l’Estadi Nacional o similars. El club gironí va publicar ahir un comunicat en què informava que es negava a jugar a l’Estadi Nacional per l’estat de la gespa. Ja ho diuen, n’hi ha per tirar el barret al foc, o embolica que fa fort, o més descriptiva és l’expressió en castellà. Ara que estem en una època en què tothom es baralla per jugar a l’Estadi Nacional, n’hi ha alguns de fora del país que s’hi neguen i ofereixen el seu estadi, el Montilivi, com a alternativa. Ja que hi són, que l’hi ofereixin també al VPC Andorra o algunes de les seleccions que venen al país. Ara, el Montilivi sí que té una bona gespa. Anys enrere, tampoc fa tants, no estava ni per a tirar-hi coets, però no tenen memòria o en tenen, com tothom, selectiva. Tocarà esperar a la Federació Catalana de Futbol (FCF) que va convèncer l’elit del futbol per jugar amb l’actual púrria –potser pensen això– i ara es veuen amb aquesta problemàtica del pèssim estat de la gespa de l’Estadi Nacional. Sort que l’entrada era gratuïta i que aquests del Girona van tenir un passat i també van malviure pels camps de Déu catalans.
