Quinze dies després de la debacle, les belles ànimes continuen desconcertades i perplexes perquè no han guanyat els Bons. Alguns han optat per donar-se sàviament de baixa de X, quina idea estupenda. Em va fer pensar en aquell recluta que, fart del ranxo que li donaven al quarter a l’hora de dinar, un dia finalment es va plantar: “Hoy no como, que se joda el capitán”. Els meus amics progres han fet el mateix: “Que se joda Elon”.
La veritat és que l’altre dia hi vaig parlar i no veig que estigués gaire amoïnat pel toc de corneta de The Guardian i La Vanguardia, i tots els meus amics progres al darrere com xaiets, com si Facebook, Insta i TikTok fossin xarxes de concepció immaculada.
Però el que els volia dir és que Kamala no va perdre per culpa de X, sinó per coses com l’opi que des de fa unes setmanes il·lustra els vianants a Carlemany i que conclou així: “Ni una dona menys, ni una morta més, pareu de matar-nos!” El subtext és obvi: “Els homes maten les dones”. I ara no em diguin que veig visions. Si us plau, no em tractin de ximple. El cas és que sentència tan infame l’ha acabat assumint acríticament una socialdemocràcia que mai no admetria –com tampoc cap persona decent– imputacions de l’estil “No ens robeu” o “No ens violeu” referides a determinats col·lectius ètnics, nacionals o religiosos.
“Pareu de matar-nos”, doncs: un missatge carregat de bones intencions però que ignora absolutament que la culpa col·lectiva va ser abolida per la Convenció de Ginebra, fa segle i mig, i que en les democràcies liberals només hi cap la responsabilitat individual. Ni els homes us matem ni els immigrants delinqueixen, no sé si m’explico. I amb això no estic minimitzant l’execrable violència masclista ni victimitzant els homes. Però quan insultes milions d’homes (i de dones que no combreguen amb rodes de molí) després no t’estranyis que no et votin.
