No anem bé! Segons Govern, diu que ja som 86.000 persones vivint al país. Segons els comuns 92.000. Però encara tenint gairebé les mateixes carreteres (més amples, això sí) que quan érem 60.000 i l’aleshores cap de Govern, Marc Forné, ens demanava quina Andorra volíem, si una Andorra de 60.000 o de 120.000 habitants. Doncs ja gairebé hi som, i sense metro aeri, amb cues i amb manca d’aparcaments. Què hem de fer?

No anem bé, quan per pagar favors de partit triem per fer d’ambaixadors, no tots, persones sense cap tipus de perfil diplomàtic. Ja sabem que al seu voltant hi ha un equip de treballadors eficients, però el dia que obri la boca davant d’un ambaixador d’un altre país li sortirà un gripau, en lloc d’una veu de princesa. Pot ser que ens ho fem mirar!

No anem bé! Estic esgarrifat amb el fet de tenir una persona en presó condicional perquè algú ha de calibrar i decidir si el cànnabis que portava a sobre era medicinal, com ell afirma, o no. De veritat costa tant analitzar una porció de cànnabis i saber si entra dins la categoria de terapèutic o no? Ben a prop de casa meva hi ha una botiga que ven centenars o milers de productes amb cànnabis i derivats del cànnabis. Si un dia m’agafen amb un d’aquests a la butxaca, amb el tiquet de compra en tindré prou o hauré d’esperar uns anys a la presó esperant l’anàlisi de la justícia? Pot ser que ens ho fem mirar!

No anem bé! La famosa llei òmnibus segueix el seu lent camí cap a l’eternitat de les lleis inservibles. Aquelles lleis que quan es publiquen ja han quedat obsoletes, perquè la societat real els ha passat pel davant sabent els forats legals que tenia. Amb tots els sectors relacionats amb la construcció, en contra de la llei, però que no paren de fer negoci. Contínuament apareixen lloguers d’apartaments ínfims a preus exorbitants o habitacions amb lliteres semblants als barracons militars. Veiem reconvertir garatges en habitacions minúscules només sota la mínima multa per manca de permís d’obres. I amb una patronal increïblement irracional, comparant Andorra amb Luxemburg i predicant als quatre vents que el mercat de lloguer s’autoregula com el de les trumfes o el porc, segons l’oferta i la demanda. La diferència és que no tothom menja trumfes o porc, però tothom necessita viure sota un sostre. Pot ser que parem de dir mentides tots plegats i ens ho fem mirar!

No anem bé! Continuem amb la dèria d’Andorra Turisme de voler crear esdeveniments i voler publicitar campanyes en anglès. Digueu-me imbècil o ignorant, que potser ho soc, però als anys 70, 80 i 90, amb el boom del comerç a Andorra, amb una gran afluència de turistes francesos, amb un gruix de residents anglesos, bàsicament, la majoria de les botigues estaven retolades en català i els articles també, pels mateixos comerciants i la gent comprava en massa i ho entenien tot. La ximpleria anglicista encara no ens havia envaït. Només caldria fer una enquesta per saber si la gent puja a comprar més per si una campanya es diu “Shop” o “Compra” o “Gaudeix”, per exemple. Pot ser que ens ho fem mirar!

No anem bé! Govern segueix gastant milers de milers d’euros en la campanya de comunicació de l’acord d’associació amb la UE, però sempre a favor del sí. Com a Govern s’hauria de limitar a explicar els pactes el  més clarament possible. Després, el Consell a través del seu pressupost, ha de dotar econòmicament els diferents partits representats en seu parlamentària perquè cadascun pugui fer les seves valoracions i estudis. I a partir d’aquí, quan sigui el moment, començar la campanya, que ens portarà al referèndum, i demanar el vot que creguin convenient. Però d’això ja en parlarem més endavant, si arriba. També a DA estan capficats a saber qui substituirà el cap Espot després del referèndum, o més tard. Per això van sortint globus sonda amb alternatives. Ara ja surt la Conxita!!! Són Baró, Marsol i Alcobé...

Qui en dona més?

[Aquest article és l'últim que Xavier Fernández va publicar en aquesta secció, el 10 d'octubre. El recuperem com a modest homenatge a qui n'ha sigut un fidel, mordaç i llegidíssim col·laborador des de l'1 de juliol del 2017. Al llarg d'aquests anys ha publicat un centenar de places. Descansa en pau, Xavi, amic].