El Deportivo de la Corunya, amb una massa social espectacular i gens dubtosa d’apuntar-se només quan està la situació de cavall guanyador, va descendir el 2020 a Primera RFEF –l’antiga segona divisió B, que sembla que ningú se’n recordi ja–. Aquest estiu va aconseguir ascendir a la Lliga Hypermotion, segona màxima competició. Li va tocar moltíssima pedra. L’afició no va abandonar el seu club de sempre. Tot el contrari. Es van entregar a la causa. 31.833 deportivistes van omplir Riazor en el partit de l’ascens contra el Barça Atlètic després de quatre temporades al fang. Els corunyesos van ser un clar exemple del que realment costa ascendir a la segona divisió. Ser un acabat de descendir no garanteix res de res i l’FC Andorra ja va rebre el primer toc d’atenció o el primer cop de realitat al camp 2 de les Instal·lacions de Lezama. El Bilbao Athletic, recentment ascendit a la Primera RFEF, va passar la mà per la cara als de Ferran Costa, especialment, als primers 45 minuts i bona part del final del segon temps. Manca d’intensitat en l’inici com si fos un partit de pretemporada. Van encaixar l’únic gol del partit al minut 2 i va ser després d’un error clamorós al mig del camp d’Álvaro Martín. Uns primers 45 minuts amb molt de toc, poca velocitat amb l’esfèrica al peu i un parell de xuts fluixos sense cap tipus de perill. Als 20 primers minuts, l’FC Andorra va donar una versió ben diferent, però no va tenir cap continuïtat i Nico Ratti va salvar, fins i tot, el 2 a 0 amb un mà a mà clar. Ferran Costa, en la roda de premsa, no ho podia haver explicat millor. “Espero que serveixi per asserenar-nos i que també ens serveixi per a moltes coses”. Només és la primera jornada, però aquí ningú perdona. Per molt que sigui un exsegona.