2. Sobre les polítiques de museus d’Andorra
Des de fa dècades, almenys des de l'any 1985, es parla de la necessitat d'un museu nacional. Aquest debat ha estat fonamental per a la societat andorrana, ja que ha plantejat qüestions sobre la identitat cultural del país i per l’altíssim nivell de colonització que patim. En aquest sentit, seria necessari prioritzar les necessitats culturals de caràcter nacional i reflexionar sobre el paper de la col·lecció Carme Cervera de Thyssen en aquest context. És crucial considerar si cal destinar el millor espai disponible que tenim al país en aquests moments, des del punt de vista comercial i turístic, a una col·lecció que, tot i tenir valor, no és essencialment representativa de la història de l'art a nivell global i no té res a  veure amb el país. Cal valorar si l'emplaçament ha de ser per a un nou projecte sobretot extern als valors andorrans o en favor d’un projecte nacional. Aquestes qüestions han de ser tractades amb molta cura, però us convido que feu la reflexió.
Tot i que fa temps que no es parla activament del projecte del Museu Nacional, però sí que es va fer fins a finals de la legislatura passada, cal tenir en compte que el cap de Govern va ser un ferm defensor d’aquest projecte i que la Sra. Bonell no ho ha estat mai. Ara, potser seria més prudent plantejar-se si abans de fer una gran inversió en el Museu Nacional, no seria millor crear un espai preliminar per avaluar la viabilitat i la necessitat d’una inversió final més substancial. És una opció i n’hi ha més.
En aquest punt, cal recordar que espais com la Casa de la Vall i el Museu del Tabac (al cel sigui) fet a Sant Julià de Lòria han tingut més visitants que el Museu Thyssen. L’antiga fàbrica Reig sí que va arribar gairebé als 30.000 visitants l'any. Aquesta dada és rellevant, ja que mostra una discrepància entre l'interès del públic per la col·lecció exposada i les expectatives generades. Això posa de manifest que l’esforç necessari per convertir aquesta institució en un referent cultural estratègic és enorme i genera dubtes sobre si es faran els canvis necessaris per aconseguir-ho. Entenc que l’argument de les obres de l’aparcament vora l’espai expositiu Thyssen, és una temporalitat.  Tot i les queixes de la família Cervera sobre les obres, cal reconèixer que abans tampoc tenien els clients que esperaven.  Casa de la Vall, el Museu de l’Automòbil des de fa poc i l’antiga Fàbrica Reig, tenen més visitants que el Thyssen, i són molt més barats de mantenir.
3. Sobre l’espai reservat a la “cultura” del nou edifici d’Andorra Telecom. 
Durant la legislatura anterior, quan ja s’havia escollit el disseny de l’edifici d’Andorra Telecom, es va organitzar una visita a Barcelona per conèixer espais culturals digitals com l’Ideal, un espai d’oci i cultura del Poble Nou. Hi van participar tres ministres, el director d’Andorra Telecom i l’arquitecte del projecte. En aquesta sortida, es va parlar de la possibilitat de destinar l’espai subterrani del nou edifici a exposicions immersives i producció conjunta d'experiències digitals, fins i tot es va començar a parlar de realitzar una exposició sobre la temàtica Madriu. En tot cas, en aquell moment a l’arquitecte se li va demanar crear al subsol de l’edifici un espai similar a l’Ideal.
L’Ideal és un exemple dels molts espais expositius immersius que trobem a les grans ciutats. No és el que més m’agrada, però funcionaran almenys 10-15 anys més amb el mateix èxit. Aquest va obrir les portes el 2019 i ha estat un gran èxit, s'ha refermat com a model on l’art, la tecnologia i la ciència es fusionen per crear noves formes d'experiència immersiva. L’Ideal ha creat un espai per a tots els públics, des dels més petits fins als més grans, amb activitats i programes de formació per a diverses edats i nivells d'interès. Amb gairebé 2.000 m² dedicats a l'exhibició i producció d'art digital, l'Ideal representa un model innovador que no sembla estar alineat amb les propostes més tradicionals de l’espai Carme Thyssen.
El projecte d’Andorra Telecom preveu un espai de dimensions relativament grans (aproximadament d’uns 20 x 25 metres i d’uns 5-6 metres d’alçada), juntament amb altres espais complementaris destinats a experiències immersives. Es va encarregar a l'arquitecte que seguís el model de l'Ideal, però és important considerar els costos addicionals per perforar el terreny, que és una zona amb molta aigua subterrània. Aquests costos elevats ens porten a una reflexió essencial: és legítim que el Govern d’Andorra ofereixi aquest espai tan car a una organització, que per a molts no sembla estar alineada amb les necessitats culturals del país? Ens preguntem si en cas que aquest espai es traslladi al nou edifici d’Andorra Telecom, ens trobarem davant d’un Mata Mua aquest cop exposat o continuarem a segona divisió. Cal fer una reflexió, perquè potser ens cal una proposta més arriscada i innovadora.
I no puc acabar sense un apunt més tècnic a la meva reflexió però que entenc que és important que es tinguin en compte si volem que l’espai cultural del Node sigui viable. La col·lecció Thyssen es dedica fonamentalment a la pintura, amb obres de mida mitjana i petita. Aquest fet fa sorgir un interrogant: com es gestionaran els espais amb sostres de més de 5 metres d’alçada? S'hauria de plantejar un espai adequat per a la pintura (3,5-4 metres d’alçada), o seria més apropiat reconsiderar l’ús d’aquests grans espais per a altres formes d’art més adaptades a les condicions de l’espai disponible? Pot ser interessant preparar una prefiguració del suposat Museu Nacional en versió digital? Potser és millor continuar amb allò que va sorprendre els ministres que van discutir sobre l’Ideal i deixar-ho com a espai d’art digital? La inversió és poc alta, però la producció SÍ. Si les coses no van bé, o passen de moda, sempre hi haurà la possibilitat de situar-hi algun supermercat alemany.