La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de divendres passat, que revoca la condemna a l’exfutbolista Dani Alves per agressió sexual dictada per l’Audiència de Barcelona, ha provocat un nou xoc entre el poder executiu i el poder judicial dels nostres veïns del sud.
I és que les manifestacions de la vicepresidenta primera del govern espanyol qualificant de “vergonya” la decisió dels magistrats del TSJC ha encès jutges i fiscals, que han fet públic un comunicat, signat per set associacions, en què censuren les paraules de la vicepresidenta a la vegada que defensen el procés pel qual s’adopten les decisions judicials i reivindiquen el dret fonamental de la presumpció d’innocència.
Les crítiques de la vicepresidenta, a les quals es van afegir d’altres representants públiques com la consellera d’Igualtat i Feminisme o la ministra d’Igualtat, entre d’altres, van ser també munició que no van desaprofitar formacions com el PP i VOX per disparar contra el govern, en el marc de la seva croada contra aquells que consideren que els han ocupat la Moncloa on havien d’estar ells, i el seu desvergonyiment per haver gosat criticar una decisió judicial.
Òbviament, al país veí, a Andorra o a qualsevol altre lloc que es consideri un Estat de dret, les sentències judicials s’han d’acatar, però això no vol dir que s’hagin de compartir i tampoc que no es puguin criticar i adjectivar amb el mot que es consideri oportú.
I és que agradi o no al PP i VOX o a les set associacions que han signat el comunicat de jutges i fiscals, la llibertat d’expressió és també un dret fonamental recollit a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, i com a tal, i segurament amb més raó tal com està el món avui en dia, cal reivindicar-lo i defensar-lo més que mai davant d’aquells que el voldrien anul·lar.
