L’edifici de Catsa ha tingut un paper destacat en la història del darrer segle de Sant Julià de Lòria, i en la d’Andorra en general. Juntament amb la Fàbrica Reig i Cal Rafeló, Catsa és símbol d’una etapa vinculada amb l’auge del sector del tabac a Andorra, en què es posava fi a la dependència del sector primari per obrir-se camí en el de la indústria i el del comerç.

La fàbrica Catsa es va posar en marxa el 1962 i va desenvolupar una important activitat fins al 2010, any en què va tancar les portes. Ara, quinze anys després i fruit d’un acord entre el Govern i el Comú de Sant Julià de Lòria, se li dona una segona vida preservant-ne els fonaments i passat. Les dues administracions la compren per 4,2 milions d’euros, perquè Catsa formi part no només de la nostra història, sinó també del patrimoni públic del país i pugui acollir activitats d’interès nacional. 

Aquesta compra l’hem validat des del Consell General -pel que fa a la part de Govern-, mitjançant un projecte de llei de crèdit extraordinari aprovat dimarts passat. 

Tot comença amb una petita visió, més concretament, amb una idea incipient vinculada amb la parròquia, amb la cultura i l’art. 

Fa vora cinc anys, dues persones hi van posar l’ull com a possible seu del LandArt, la Biennal Internacional d’Andorra, esdeveniment que impulsa l’art contemporani des del diàleg amb el territori i la societat. Un era Pere Moles, que n’és el comissari, i el segon un membre del Comitè parroquial de Demòcrates a Sant Julià de Lòria. Tenien en ment que l’edició del LandArt 2023 se celebrés a Sant Julià i que havia de tenir com a seu principal un edifici històric, emblemàtic, que sorprengués. Catsa n’era la millor opció. 

Decidit el lloc, van anar a parlar amb el seu propietari, el Cristian Pérez, que va acceptar la proposta i va cedir l’edifici de manera gratuïta. També van anar a veure el Comú, que va acceptar participar-hi, per poder deixar Catsa en condicions per convertir-se en un espai per exposar art. Perquè en aquell moment, i perdoneu l’expressió, l’edifici queia a trossos. 

També va acceptar col·laborar el Govern, així com Mútua Elèctrica, que va encarregar-se de la instal·lació per il·luminar la fàbrica durant el LandArt. 

D’aquesta manera, i gràcies a aquesta idea incipient, Catsa va passar de ser un edifici ple de runa i inutilitzable, a rehabilitar-se parcialment i mostrar-se a la ciutadania, recuperant una part de la seva memòria. Durant el LandArt va guanyar valor, va recuperar prestigi. 

Als fets em remeto, perquè l’edifici estava en venda des de feia anys, però no va ser fins després de la biennal que van començar a arribar les ofertes per adquirir-lo. És en aquest moment quan van entrar en joc el Govern i el Comú, conscients del perill que suposava que Catsa desaparegués del patrimoni del nostre país. 

Cal donar les gràcies tant al Comú i, molt especialment, al Govern, per la predisposició que ha mostrat en tot moment per tirar endavant un projecte d’aquestes dimensions. A Sant Julià de Lòria n’estem agraïts per partida doble: perquè podem conservar un edifici que ha format part de les nostres vides i del nostre paisatge urbà, i perquè, a més, el podrem tornar a gaudir a través d’iniciatives que aportaran dinamisme i activitat a laurèdia. 

A més, no és l’únic projecte vinculat amb la parròquia. Estic molt orgullosa, aquesta legislatura el Govern està apostant fermament per Sant Julià de Lòria. En són bons exemples la forta inversió per acabar la desviació amb el túnel de Rocafort, l’ampliació de la Universitat d’Andorra a l’antiga fàbrica Reig o la construcció dels pisos tutelats per a la gent gran, entre d’altres.