Si hi ha una activitat que ens agrada especialment als bibliotecaris és passejar-nos per totes les biblioteques que trobem als racons més inhòspits del planeta. Molts de vosaltres pensareu que som una mica masoquistes visitant llocs relacionats amb la feina i certament, teniu tota la raó del món.
Personalment, he de reconèixer que no sempre compleixo els requisits imprescindibles per formar part d’aquest club, ni planifico les meves estades segons els horaris de tots els centres que es trobin en un radi de cinquanta quilòmetres de l’hotel. En canvi, m’apassiona visitar llibreries de vell, d’aquelles que fan una olor intensa a paper i al pas del temps. Així doncs, aprofitant una visita llampec a París i amb la recomanació de l’amic Guillamet apuntada a la llibreta (sí, de paper), vaig posar-me mans al telèfon per barallar-me amb Google Maps i arribar sana i estalvia a la llibreria Shakespeare and Company, una de les més boniques que he tingut el plaer de visitar, i amb una història del tot apassionant.
Ubicada originàriament al conegut carrer de l’Odéon, Shakespeare and Company fou fundada l’any 1919 per Sylvia Beach com a llibreria especialitzada en literatura anglosaxona. Era el lloc de trobada de la Generació Perduda, formada per escriptors tan brillants com Hemingway, Scott Fitzgerald, Gertrude Stein i Ezra Pound, entre altres. També fou el lloc d’edició de nombroses obres literàries, entre les quals va destacar la primera edició íntegra de l’Ulisses, de James Joyce (1922), llavors prohibit tant als EUA com a Anglaterra. La seva aventura va finalitzar l’any 1941 amb l’ocupació nazi de París, segons diuen, quan Beach va negar-se a vendre la darrera còpia del llibre Finnegans Wake, també de Joyce, a un oficial alemany.
Però vet aquí que l’any 1948 finalitzada la II Guerra Mundial arribava a la capital francesa el jove escriptor George Whitman, que esdevindria el següent propietari de la llibreria tres anys després. Sota el lema “no sigueu inhospitalaris amb els estranys, no fos cas que siguin àngels disfressats”, la llibreria fou el refugi de figures destacades de la Generació Beat com ara Jack Keoruak, William S. Borroughs i Anaïs Nin. Whitman organitzava sovint lectures improvisades, originals sopars amb vi servit en llaunes buides i proporcionava un espai on dormir a aquells que ho necessitaven. A canvi, els anomenats tumbleweeds es comprometien a treballar dues hores diàries a la botiga, a llegir-se un llibre al dia i a mantenir unes mínimes condicions higièniques. Posteriorment, s’afegiria també el requisit d’escriure una autobiografia d’una pàgina, fent servir fulls de paper blau.
Conegut com a Quixot del Barri Llatí, Whitman dormia al pis de sobre de la llibreria, fins a l’any 2011, quan va morir a la gens menyspreable edat de 98 anys. El negoci el regenta actualment la seva filla, Sylvia Beach Whitman, i està format per sis pisos i cafeteria. També compta a diari amb una cua important de turistes i curiosos que volen endinsar-se en aquest petit paradís bibliòfil.