Crec que hi ha massa hype amb nosaltres i hem de tornar a la nostra realitat, la de lluitar per la permanència”. Natxo Lezkano sempre ha estat un tècnic prudent. Mai fa volar coloms. Ja porta molts anys a les banquetes i sap com funciona tot plegat. El BC MoraBanc va realitzar set fitxatges i es va veure obligat a deixar marxar la seva estrella, l’escorta Jean Montero, i el seu millor pivot, Marin Marin. A més a més, Tyson Pérez va anar cap a Màlaga després d’una temporada cedit aquí. Tres baixes sensibles, però Francesc Solana va ser ambiciós i va fitxar jugadors de molt talent com el base, amb esperit d’escorta, Shannon Evans II. També va incorporar Ferran Bassas, un base amb experiència. Va fitxar un jugador molt destacat, l’escorta Kyle Kuric, que prové del Zenit St. Petersburg i va estar al Barça guanyant títols. Va decidir portar un ex-NBA com Sekou Doumbouya. I com a substitut de Marin Maric va arribar Ben Lammers. I després un invent com el grec Nikos Chougkaz. Faltava cita al rei dels intangibles: Chumi Ortega. Es van quedar cinc jugadors del curs passat i a la pretemporada van alimentar l’optimisme, però la Basketball Champions League els va posar a lloc. Va arribar el Dreamland Gran Canària de Jaka Lakovic i es va endur la primera victòria en l’estrena de la Lliga ACB. En aquest partit es van veure les costures del projecte. No ho diuen perquè volen ser prudents, però molts pensen a disputar la Copa del Rei i el play-off pel títol. Natxo Lezkano ha volgut baixar el suflé després que Lakovic li guanyés la partida, i amb molta raó, però li han posat millors jugadors al seu servei i la permanència és el principal objectiu, tot i que després hi haurà altres reptes, perquè la plantilla no crec que pensi només a salvar-se.
