A l’Església catòlica tenen aquest terme per definir les setmanes que no tenen una càrrega litúrgica important, el temps que queda fora dels grans períodes de Nadal i Pasqua. Pot ser que, si el que explico ara en aquestes línies no els interessa gaire, almenys avui hàgim aportat una dada a la cultura general. Ara vivim un període de pau escènica; aviat començarà la batalla i el hype: Temporada de Teatre, Andorra Crea, Clàssicand, Ull-Nu i la mare del xai! A la primavera, tot això posarà l’escena andorrana a l’altura que ens correspon (sigui quina sigui).

És el temps per crear i esperar, per demanar informació, per gestionar els calés de les subvencions (he dit que això segueix mereixent unes línies a part?). Després, quan passi aquest període de calma xixa, arribarà tot alhora, sense treva, sense temps per respirar, amuntegat en els mateixos caps de setmana, el mateix dia, gairebé en el mateix sospir. I, com diu la pel·lícula, tot a la vegada per tot arreu. Torna la Temporada Teatral, que  després d’una primera part nacional, esperem que porti també en aquesta segona meitat un grapat de funcions interessants dels teatres veïns.

Aconseguir aquest mix de temporades, on es combina producció local, tant professional com amateur, amb propostes internacionals interessants, és un gran model. És cert que això ja passava, que sempre teníem alguna proposta dels grups del país dins la Temporada. En aquest cas, s’ha amplificat per fer-ho total. Sense entrar en la qualitat o la selecció feta, que pot ser més qüestió de gustos, és un camí que hauria d’arribar per quedar-se i obrir espais fixos a la producció nacional. El Clàssicand també es presenta aquest mes, i esperem que sigui l’edició més ambiciosa per consolidar-se en aquesta tercera edició, que esperem no sigui la darrera.

Ben aviat també arribarà la presentació del Mercat Andorra Crea, que a l’abril mostrarà un bon grapat de produccions noves i de la temporada passada a tots els espais del país. La primavera ens portarà clàssics i el més alternatiu amb la nova edició del Festival Ull-Nu, on descobrirem noves tendències i propostes de cultura audiovisual. Encara no haurem arribat a l’estiu, i ja tindrem la nova edició del Sax Fest i les darreres propostes musicals de la Temporada MoraBanc d’Andorra la Vella.

Potser també seria un bon moment, en aquesta aparent tranquil·litat, per conèixer els projectes i línies de l’Escena Nacional, ara que estem tranquils i tenim temps per escoltar. Esperem que el fomo no ens devori amb tanta activitat!