Continuem amb aquesta guerra de la toponímia andorrana. Ara bé, abans de parlar d’Aubinyà faré un incís respecte a l’escrit sobre el nom d’Engordany del 4 de juliol proppassat en el diari Bondia.

Demostrava clarament que Engordany significa la talla del lleó. Així: la (en-) del lleó (gor-) talla (-dany), i deia que es tractava d’una gran penya en forma de cap de lleó que s’alça sobre el Valira més amunt del pont d’Engordany, on hi ha la gran terrassa d’un bar, però en l’article hi mancava lamentablement la foto corresponent de la figura tallada del lleó, que ara interposem en l’article sobre Aubinyà.

Aubinyà segons l’opinió corrent vindria d’un personatge que es deia Albinus, de blanc, blancor. És un encert a mitges perquè endevina l’arrel de blancor, alb, però en realitat no es refereix a una persona del passat, sinó simple i clarament a una arbreda d’àlbers, que és un arbre de soca molt blanca i de fulles també molt blanques, almenys per una de les dues cares, ja que de l’altra cara és verda. Hi ha la variant aube, d’àlber, molt comuna en certes comarques catalanes, i és la que va originar el nom col·lectiu vegetal de aubinyà, de la mateixa manera que àlber va fer albereda. Els col·lectius vegetals acaben generalment amb el sufix -eda: pineda, roureda, omeda, arceda, pollancreda, fageda... però en el nostre cas va fer aubinyà amb un sufix arcaic, -inyà, que només en resta constància en la toponímia: Serinyà, Polinyà, Perpinyà, Erinyà i alguns altres, a més del nostre claríssim Aubinyà, derivat d’un conjunt d’aubes, sense oblidar-nos del gran veí i fronterer Calbinyà, ja espanyol, el qual per a mes espant també vol dir blancor, de l’arrel calp: un clap blanc damunt el terreny i que també l’han volgut fer poble de vinyaters: Calvinyà. 

I el més xocant i quasi portentós és que avui dia, ja en el segle XXI, els àlbers encara són a Aubinyà, perquè sempre s’ha dit que el nom fa la cosa. Els podem veure dalt la muntanya si aixequem la vista cap amunt pujant per la carretera que ens porta a Andorra. I així s’esdevé com a mínim des del segle IX, quan es té esment d’aquest poble, que normalment sempre s’ha escrit Aubinyà, ès a dir, bé; per comptes de la versió moderna d’Auvinyà, la qual pren partit del fet que a Aubinyà es fa un vi de molta qualitat amb la marca Auvinyà, un topònim que ja significaria precisament, de per si, vinya. Aubinyà, doncs, ja té el nom esclarit, bosc d’aubes, que s’uneix al seu encís de poble medieval restaurat, que és una més de les petites meravelles que el turista pot fruir a Andorra, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria.