L’Església celebra l’1 de novembre la Solemnitat de Tots Sants i l’endemà commemora els fidels difunts. Aquestes dos celebracions, que estan íntimament relacionades, de vegades es confonen.

La solemnitat fa homenatge als sants coneguts i als desconeguts. Hi ha sants en tots els estats de vida i en totes les professions. Molts són cèlebres per les seves virtuts heroiques, però també hi ha milers de sants anònims, que van viure seguint a Jesús i que trobarem al cel.

En la Solemnitat de Tots Sants es recorda la comunió de l’Església pelegrina a la Terra, amb els sants que gaudeixen de la Glòria celestial. La Comunió dels Sants és un dogma de fe que prové del primer segle del cristianisme. Celebra la unió espiritual de tots els cristians vius i difunts; de l’Església terrenal i celestial, com a part del Cos místic de Crist. 

Aquest dogma afirma que el Cos de Crist està compost per l’Església triomfant, l’Església purgant i l’Església militant. L’Església triomfant la formen tots els qui han mort que, completament purificats, són en perfecta comunió amb Déu. L’Església purgant són les ànimes que es troben en estat de purificació al Purgatori. Finalment, l’Església militant, l’Església pelegrina, som els qui vivim amb Déu a la terra. Així, tota la humanitat està interrelacionada i connectada per l’amor de Déu. 

La segona celebració és la Commemoració dels Fidels Difunts. Es fa en memòria dels morts i també per les beneïdes ànimes del Purgatori. “Preguem en favor de les ànimes, de tots els que ens van precedir amb el signe de la fe i dormen en l’esperança de la resurrecció, i per tots els difunts, des del principi del món, la fe de la qual només Déu coneix” (cf. Martirologi, 2 de novembre).

Aquesta celebració té el seu origen al segle X, quan Sant Odiló, monjo benedictí, començà a celebrar en aquesta data una missa demanant la purificació de les ànimes dels difunts. És pràctica habitual en aquest dia, la visita als cementiris i portar flors a les tombes.   

Però què podem fer pels fidels difunts, pels nostres éssers estimats que ja no són entre nosaltres? La millor ajuda que els podem oferir és la celebració d’una missa i pregar per ells. Ells, alhora, intercedeixen per nosaltres i ens ajuden des del cel. “Una flor sobre la seva tomba es panseix, una llàgrima sobre el seu record s’evapora, una oració per la seva ànima la rep Déu” (Sant Agustí).

En ocasió d’aquest dia, el papa Francesc evoca la importància de recordar les víctimes de les guerres i la violència. Tantes persones “anònimes” que descansen en osseres comunes. També les persones que van morir per defensar la seva fe i les que van sacrificar la seva vida per salvar els altres. Hem de demanar també per les ànimes que no tenen ningú que resi per elles i, especialment, per les ànimes del purgatori. Santa Teresa de Jesús en sentia una gran compassió i pregava molt per elles. 

La Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts resten íntimament unides i relacionades. Com diu el papa Francesc: “d’una banda, l’Església celebra i s’alegra de la intercessió dels sants, i, també plora i acompanya en el dolor les persones que pateixen la desaparició i el traspàs dels seus éssers estimats”. La unió amb ells mai no s’interromp.

Moltes vegades penso en les persones que Déu ha posat en el meu camí. En la meva família terrena i a la meva família celestial. En els que m’acompanyen i en els que ja no hi són físicament, però en sento la presència espiritual i la seva protecció. Ells continuen vius, formant part de l’Església triomfant. Que reconfortant és saber que ens tornarem a trobar!

“Somos un pueblo que camina y juntos caminando podremos alcanzar, otra ciudad que no se acaba sin penas ni tristezas, ciudad de eternidad” (Un pueblo que camina, Juan Antonio Espinosa).