Fa uns dies, es va portar a terme a la sala de Congressos de la capital la quarantena edició de la Universitat d’Estiu sota un suggeridor títol Humanitat i evolució de la vida. Vaig assabentar-me de les dues últimes conferències gairebé per casualitat. Tot i anar a l’oficina de Turisme, i també a Govern, per a demanar si em podien facilitar, ni que fos un trist tríptic, o bé si em podien indicar els horaris de les conferències, no me’n vaig sortir. Per sort, preguntant s’arriba al Centre de Congressos. Enguany o n’he vist cap cartell. De fet, fins i tot em va costar trobar el programa a les xarxes. Deu ser cosa de l’edat!

El cas és que la gestió del temps vital, i especialment de les millores en l’esperança de vida, era un component important de la xerrada que va impartir el doctor Salvador Macip. Especialista en estudis del càncer i de l’envelliment, va introduir a l’audiència un terme, el transhumanisme el qual, tot i que potser no és del tot nou, ens pot arribar a canviar l’existència. La ciència, de bracet de la tecnologia, pot oferir-nos la possibilitat de, no tan sols viure molts més anys, sinó de millorar-ne de manera significativa la qualitat. Per aconseguir aquest objectiu eines com la robòtica, la manipulació genètica i altres branques de recerca ens ofereixen la possibilitat de modificar el concepte i la definició del que és humà. D’aquí el terme transhumanisme.

La conferència no només exposava un seguit de possibilitats, cada cop més realistes, de modificar la nostra espècie, sinó que en cap moment ens estalviava la necessitat que aquesta mena de debat impregnés la societat, donades les implicacions socials que, aquesta mena de canvis, comportaran en les vides de tothom (poden recuperar la conferència a la pàgina de Govern, o directament a universitatestiutardor.ad). Durant l’exposició, el ponent va afirmar que no n’hi havia prou d’allargar la vida de les persones, sinó que calia donar-hi un sentit i, tot i que es va fer esment de la immortalitat, recalcant que era un objectiu complex, també es va parlar de la mort digna. Potser no tardarem a veure com els diccionaris recullen el transhumanisme. De moment l’increment de l’esperança de vida, no sempre en les millors condicions, ha fet que el debat al voltant de la conveniència o no de l’eutanàsia estigui al carrer. Avui en dia ja és una pràctica legal a set països, entre els quals l’Estat espanyol, i tot i que encara no ho és a l’Estat francès, ja s’ha presentat un projecte de llei amb la intenció de regular-la. Desconec si Andorra està disposada, i preparada, per a encetar aquest meló.