No parlaré del preu dels lloguers ni tampoc d’hipoteques. Ni tampoc de la llei òmnibus. Tampoc he volgut enganyar amb el titular. Es tracta d’una de les moltes frases que va deixar anar Gerard Piqué, màxim accionista de l’FC Andorra. Ell va ser nostàlgic d’inici i jo només escoltar-lo em vaig recordar d’una seu escorcollada el 2013. Allà va morir la secció de futbol sala que militava a la segona divisió del futbol sala espanyol. El futbol hi va resistir, gràcies a Lluís España. L’empresari andorrà va pagar les nòmines dels tres primers mesos i va liderar aquella junta gestora. I tot i tenir unes maneres curioses de comandar un projecte va evitar la mort de l’entitat esportiva més antiga del país. Encara recordo aquella roda de premsa, gairebé en solitari, realitzada al CTEO en obres. Gens de glamur. En fi, jo vaig pensar en ell quan Gerard Piqué va entrar a la seu de MoraBanc. L’exdefensa del Barça i propietari de Kosmos Holding va estar força ben acompanyat. En fi, va rebaixar el to de diumenge i va fer com l’últim crit, quan un està més que angoixat: “necessitem ajuda”. També va dir que “volem estabilitat, després de sis anys de projecte, i tenir una casa pròpia”. En fi, quasi el que volem molts dels que vivim aquí o en un altre país, tal com està tot plegat. Ell vol un estadi, però municipal, i no propi, com molts equips espanyols tenen a Primera RFEF. Aquí, com sempre, estem necessitats de pisos i també d’instal·lacions. I no és només des d’aquest any. L’FC Andorra, com sempre, viu la seva pròpia història sobre un fil ferro, fent malabars. A veure si Piqué se’n surt. El Govern i el rugbi sembla que tinguin l’última paraula, però no és una amenaça. Sort de la UEFA, que en el seu dia hi va destinar uns calerons... Qui guanyarà?
