Són dels que necessiten ordenar la taula per concentrar-se abans de posar-se a treballar? Aleshores no necessitaran tant l’ajuda d’Ikkiplanners, l’empresa de Lorena Morales (a la foto, dreta) i Hanna Franco

Som desordenats per naturalesa? 
La gent, per norma, no és que siguem desordenats, sinó que vivim en un món que cada dia va més de pressa i volem que tot sigui ja, al moment, i no tenim temps per a coses com ordenar casa nostra. 

Però posar ordre a la casa també ajuda a ordenar la ment.  
Precisament per això nosaltres vam crear aquest negoci, perquè ens vam adonar que hi ha una gran necessitat d’ordenar casa i ment. De fet, hi ha teràpies que funcionen així: la primera tasca que t’encomanen és organitzar-te, començant per les teves coses, sigui l’armari, la cuina... Aquest canvi fa que tu també canviïs. Comprovat. Aquesta és la part més maca del nostre negoci, que la gent ho entengui.  

Però vostès venen, m’ordenen la casa i jo em dedico al ‘panxing’? 
La idea és que anem a casa teva i t’ordenem l’armari, per exemple, però la idea és que tu després puguis mantenir-ho. Si em truques cada mes, jo hi aniré encantada de la vida, però no és la idea. Es tracta que aprenguis un mètode útil, pràctic, fet a la teva mida. 

És molt personal. Com quan intentes cuinar a casa d’un altre.  
Exactament. Nosaltres primer ens entrevistem amb qui ens sol·licita el servei, per conèixer les seves rutines, hàbits. Mirem també l’espai. Tots els armaris tenen una zona calenta, freda i tèbia, en funció dels costums: si vas molt al gimnàs o a espectacles, per exemple, o com vesteixes per treballar.  O a la cuina: si s’hi cuina molt, si hi ha una persona que és fanàtica del cafè o li agrada fer pastissos...

Tot sembla molt lògic. Sorprèn que algú no s’ho sàpiga fer.  
Tot es dissenya en col·laboració amb el client. Però no és que la gent no sàpiga, sinó que vivim en un món tan ràpid que no hi ha temps per a certes coses. Agafes una cosa i la deixes allà on cau, on la deixes d’utilitzar. 

El quid de la qüestió. 
Si una cosa surt d’un lloc, és al lloc on ha de tornar. Jo tinc una empresa de neteja des de fa vint-i-cinc anys i he entrat a molts domicilis... tinc clar que es necessita una empresa com aquesta. Als Estats Units, fins i tot a Espanya, estan molt implantades; però a Andorra encara no n’hi havia cap. Hi hem vist una bona oportunitat. I no sols les cases, també espais com garatges, trasters, fins i tot negocis. Ajuda fins i tot a estalviar diners.

...? 
Quan tens un rebost ben organitzat, saps què et falta, saps què es pot caducar... No vas a comprar amb aquesta mena d’ansietat. Així  que l’ordre et serveix per a la pau mental, per a l’economia, per a gaudir millor del teu espai.

Teníem Marie Kondo. 
Sí, ens va revolucionar una mica, ens va sacsejar. Però ella és molt coach: t’ensenya a doblegar camises o pantalons, però has de ser tu qui facis, qui descartis i t’organitzis. Moltes persones no tenen tant de temps, per això nosaltres oferim el servei de fer-ho. Combinem: t’ensenyem a fer, però d’entrada t’ho deixo fet perquè només hagis de continuar. 

Alguns tenim unes cases tan petites que... 
Cert, i alhora que els espais són més petits, nosaltres cada cop comprem més coses. Vas comprant coses que no necessites i no t’hi caben, has de tenir clar que l’espai és finit. Repeteixo, l’espai és finit. I no pot estar tot amuntegat, perquè aleshores les coses ni saps on són. L’espai ha d’estar ocupat a un setanta per cent de la seva capacitat. 

Utòpic. 
Doncs és així, perquè les coses s’han de veure, s’han de moure, l’espai ha de fluir, i és cert: ens trobem rebosts al 150 i 200 per cent. O armaris. 

Després llencem menjar.  
Fa molta pena, no estem com per llençar menjar. Ajudem la gent a conscienciar-se també en aquest sentit. 

Les famílies amb adolescents veuran el cel obert...  
Han d’aprendre, sí, però els hem de donar un cop de mà, ensenyar-los a fer i que ells mateixos vegin també. Aquí també la feina és molt maca.