Pere Cerqueda Gulin acaba de rebre la beca Pablo Soler, una important quantitat, 80.000 euros, que cobreix els estudis a Esade, on ja està cursant el primer any, i amb les idees clares

Comencem amb les felicitacions.
La beca principalment és en honor a Pau Soler, que va ser directiu a Grup Heracles i també va ser alumne d’Esade i va tenir molt d’impacte en la comunitat d’Esade també. I per això són aquests dos grups, que és el Grup Heracles i Esade Alumni Andorra, els que paguen la beca.

Difícil accedir-hi?
Reflecteix una mica l’esforç que es fa tan acadèmicament com personalment i al final crec que es tracta de valorar una mica la persona, qui soc. Òbviament també es té en compte que la meva família no podria pagar Esade, per exemple. 

Però deus tenir un expedient acadèmic de ‘campanilles’.
A veure, són bones notes. Però soc totalment sincer quan dic que conec gent que les té de molt millors. Però al final tampoc és només la nota el que valoren, sinó el currículum sencer, la constància quant al treball, i també crec que s’ha tingut bastant en compte els projectes personals que he fet més enllà de l’acadèmic. Considero que han tingut en compte no sols  mantenir les notes altes, sinó fer-ho a la vegada que estic fent projectes

Per exemple?
El primer era un aparell que ajudava la gent gran o persones amb dificultats a aixecar-se,  un complement de cadira. Això ho vaig fer durant el primer de batxillerat. A segon de batxillerat vaig estar desenvolupant una aplicació de rifes de cotxes.

Perdó?
És simplement un procés de venda que es va fer a través de sortejos. La idea era donar accessibilitat a gent que no es podia pagar un vehicle. I més a Andorra, que és un país on fa falta molt de transport.

Un projecte i l’altre són absolutament diferents.
Al final jo els veia una mica amb l’objectiu d’aprendre. Jo sabia que tenia moltes limitacions, principalment econòmiques, per desenvolupar projectes tan difícils i complexos, on necessites un equip i de diners. El primer era un producte físic enfocat a la gent gran i l’altre era el producte digital amb mercat físic, però també digital, enfocat a la gent més jove. Per tant, per a mi era buscar experiència de diferents sectors amb diferents tipus de negocis.

Deus barrinar contínuament.
Van quedar aturats, és clar. Vaig fer primer la de la cadira i quan vam fer un primer prototip ja vam veure que necessitàvem més diners per continuar i no en teníem, així que ens vam passar a fer l’aplicació. De fet, aquest segon era inicialment una idea per poder fer diners per poder seguir amb el prototip. 

De tot se n’aprèn. O pots tornar-hi.
Bueno, és possible. Ara mateix no és el que tinc pensat, perquè ja estic ficat en un altre projecte però.

Sempre has tingut molt clar el que volies fer i com i per què?
Sincerament, no. Vull dir, jo vaig començar a interessar-me en el món del negoci després de la Covid. Abans estava totalment indecís. Hi havia moltes coses que m’agradaven, però no sabia fins a quin punt tant com per dedicar-m’hi. Sincerament tampoc m’havia plantejat molt, encara quedava temps.

Ara tens divuit anys.
Sí, jo estic cursant ja primer de carrera ja a Esade, a Sant Cugat, una Administració d’Empreses enfocada a la innovació, impacte social i lideratge.

Clarament enfocat ja?
M’agrada molt participar en start-ups i participar en projectes així, i sobretot busco que tinguin un impacte positiu sobre la societat. Però no necessàriament em veig treballant en el projecte en una start-up. També podria treballar en diferents empreses que tinguin projectes de canvi, d’impacte i de millora social.

Andorra o volar lluny?
Dependria més del projecte, de les oportunitats que tingui. La veritat és que Andorra és casa meva i òbviament m’agradaria poder tenir un impacte positiu, però no depèn només de mi.

En quins sectors creus que caldria incidir a Andorra?
La veritat és que és complicat de definir, però per exemple, la construcció està creixent i ens hem de preguntar fins a quin punt s’està construint de manera ètica i tenint en compte tota la natura. També ens podem preguntar pels estudis superiors: s’hi està treballant, però encara són molt limitats.