Si has de fer un treball de final de grau, i en Educació, millor que faci un servei a la comunitat. Això es devia dir Naia Aguilar, que s’ha marcat el repte de construir una escola a un poble de Tanzània

Doncs som-hi, explica, explica.
Ara mateix tinc 21 anys i estic estudiant a Blanquerna, el grau d’Educació Infantil, ara ja acabo. Aquest estiu vaig fer un voluntariat, volia veure com funcionaven aquí les escoles. Em vaig posar a pensar com podem millorar-ho.  La idea l’he convertit en el treball de final de grau. 

Quines eren aquestes condicions? 
És a Robanda, a sis hores de la ciutat més propera i gran, on els infants estan millor atesos. Robanda té com un miler d’habitants repartits en petites zones i la situació de les famílies és de molta pobresa. L’escola que em van ensenyar i on he plantejat el meu projecte no és governamental, la mantenen mestres voluntaris i és gratuïta. 

No tenen opció d’un centre públic?
No fins a Primària, aquesta se centra en els nens d’Infantil, de fins a sis anys. I aquí hi ha un altre dels problemes: que  tots estan barrejats en la mateixa aula. A banda que de les dues persones que fan de mestres, un ni és docent titulat, és un guia de safari. 

Bona voluntat i pocs recursos. 
Exactament, la van aixecar fa un parell d’anys i es manté amb les aportacions del fundador, que és un guia turístic de la zona. Dona les propines que rep dels grups per comprar material, uniformes, etcètera. 

Repetim: precari. 
Ara mateix l’escola acull cinquanta infants, i com que sols hi ha una aula petita, els distribueixen. La meitat a dins i la meitat a fora en horaris diferents. L’objectiu que tinc és fer el centre més gran i accessible per a tots, sobretot perquè aquest curs està previst que s’enfili fins als vuitanta alumnes. 

Ho veus tot i...
Jo havia vingut per fer les entrevistes del TFG. Vaig aprofitar que la meva parella ja estava treballant a Tanzània, al sector hoteler. A banda, sempre havia volgut tenir una experiència de voluntariat. El TFG té tres fases, fer les entrevistes, entendre quines són les necessitats i plantejar mesures per resoldre-les.

Per tant, t’has marcat un repte. 
És que no podia, no podia quedar-me quieta veient el que veia i sí, estic recollint donacions, he posat en marxa una campanya de solidaritat per poder construir una nova escola. Ells ja van comprar un terreny de sis hectàrees. Perquè al lloc on estan ara han de pagar un lloguer.

Quin càlcul vas fer?
Pensem que es necessitarien uns 40.000 euros per acabar la construcció.   Amb aules, un menjador, uns lavabos en bones condicions. He de dir que en el poc temps que tinc la campanya en marxa, no m’esperava tanta confiança per part de la gent, una col·laboració tan positiva. 

Bona resposta des d’Andorra, d’arreu? Com va això?
He tingut molta ajuda per part de la meva família i per part de la Pili Armengol, que és docent al col·legi Sant Ermengol. Va ser ella qui em va ajudar a muntar tot aquest projecte i m’ajudarà a seguir-lo portant.  Hem rebut molt de suport d’Andorra, però també de gent que ni conec i de llocs diferents. 

Parlant de la teva família...
Sí, sí, soc germana d’en David, a qui tots coneixereu com a Hand Solo. Ells em donen molt de suport, però he d’aclarir que aquest projecte és personal, que no té res a veure amb la seva història, és un projecte que surt absolutament de la meva iniciativa. 

Molt decidida.  
Ara tornaré a Andorra, el 8 de febrer, per acabar la carrera, i després la idea és implicar-me del tot en el projecte. 

Ja t’hem vist prou?
Andorra és el meu país i acabaré tornant. Però ara mateix no tinc ganes de tancar-me dins d’una aula, sinó d’explorar el món. Veig aquests infants que necessiten ajuda i això em fa sortir de la meva zona de confort, que seria anar a demanar feina al Sant Ermengol i on pensava que acabaria. Però va sortir aquesta idea... i per què no?