L’Ateneu Alt Urgell acull dissabte una trobada d’intercanvi de llavors. Organitza el node comarcal del col·lectiu Eixarcolant. Oriol Camps, que n’és membre, explica de què va tot plegat

Intercanvi de llavors?
Un punt on puguem trobar-nos persones que siguem aficionades o professionals de l’horta, o interessats en la producció alimentària. La idea és trobar-nos les persones que mantenim varietats tradicionals o, si més no, varietats que no estiguin molt hibridades, per ampliar el màxim possible la varietat de productes autogestionats i autocultivats.

No hibridades.
És a dir, si tu tens un enciam, que les llavors que et treguin aquest enciam, facin enciams iguals. Ens trobem amb moltes verdures que són híbrids de dues varietats diferents o una varietat posant-hi algunes hormones.

Em pensava que tu plantes un enciam i en surt un enciam. 
Per dir-te alguna cosa, si tu culls llavors d’un enciam de color lila, el que ens interessa és que aquelles llavors facin enciams de color lila. El que passa a les grans indústries han anat fent híbrids, i el que ofereixen són varietats noves de fruita i verdura, però estan protegides per marques grans, per la qual cosa relativament inaccessibles a la majoria de la població. Treuen una verdura que pel que sigui és més grossa o més vermella o que aguanta més, però per produir aquesta mateixa varietat necessites les dues varietats que estan protegides, per exemple, per la marca. 

Diguem que està patentat. 
Més o menys. El producte final no està patentat, però les dues varietats inicials és possible que sí que estiguin patentades i protegides.

Monopolitzen aliments?
Determinats tipus d’aliments, no: tots. És a dir, de fa 100 anys enrere o 150, hem perdut el noranta i escaig percent de les varietats hortícules tradicionals. Això què vol dir? Que des de fa més de 100 anys, les grans marques ja han estat fent aquestes barreges i oferint unes llavors que no són fèrtils. És a dir, que tu no pots reproduir-ho per tu mateix, sinó que necessites comprar-les cada any a la mateixa marca perquè et donin aquest producte.

No estem tan parlant que quan t’ho mengis sigui més saludable. Estem parlant de llibertat. 
Exacte.  Pel que sigui, al mercat no els interessava per x motius i el que han fet és desenvolupar noves hortalisses i la gran majoria són híbrids que llavors tu, si vas al supermercat i compres un tomàquet o un pebrot i intentes replantar les llavors, segurament no et sortirà.

Al Pirineu, hi ha també moltes varietats autòctones perdudes? 
Llavors, específiques que haguem perdut? Seguríssim moltes, inclús que ja ni coneixem perquè es van perdre la generació dels nostres padrins. Per exemple, característic d’aquí dalt tenim el pèsol negre, que és una varietat de pèsol que es fa molt bé en el fred. A Gòsol s’ha estat recuperant i ja, de fet,comercialitzant. 

Bravo.
Podríem estar parlant de blats antics com el sègol, per exemple, que abans s’utilitzava molt i de mica en mica la indústria l’ha anat apartant. Tindríem varietats de llegum, l’afartapobres, per exemple. Algunes mongetes. Tenim la col bardana, que és bastant típica d’aquí dalt del Pirineu, amb la que es feia el trinxat. Sí que tenim varietats locals que estan molt en perill d’extinció. De fet, el 94% de tot el que teníem ho hem perdut irremediablement.

L’activitat de dissabte...
Fins ara hem fet un parell de trobades els últims anys i en general aglutina gent de tot tipus, des de persones que estan començant a aventurar-se amb el tema dels horts i de produir-se el seu menjar, fins a padrins que porten tota la vida cultivant els seus horts, i precisament són els que han anat mantenint aquestes varietats. 

Alguns no en tenim ni idea.
Però també sou benvinguts. Tots som gent que ens agrada ensenyar, compartir. Pot venir qui no hagi començat a fer hort, però els interessa el tema i puguin tenir un parell de testos a casa. Veniu si us fa gràcia experimentar de plantar cosetes en una terrasseta, que també és un molt bon moment per xafardejar i trobar alguna llavor que ens pugui alegrar el balcó, o a la terrassa.

Ep! I a banda, una lectura poètica per amanir-ho. 
Sí, una petita activitat prèvia, per crear comunitat.