Els carrers del poble d’Auvinyà, a Sant Julià de Lòria, s'han omplert avui més del que és habitual, ja que una trentena d’exconsellers i síndics que el 1993 van aprovar la Constitució s’hi han passejat, amb Ricard Fiter com a mestre de cerimònies. Ni més ni menys que 2.250 anys sumaven entre tots ells. Abans del dinar de rigor de cada any, enguany a l’arrosseria del poble, han descobert els secrets amagats d’aquesta singular població.
D’entrada, han pogut contemplar el conjunt 'In memoriam', dedicat als refugiats i fugitius que entre guerres arribaven a Andorra i els autòctons els rebien amb els braços oberts. Després, a la plaça de la Història han observat els vuit plafons amb la història del país. Al mateix temps, han descobert que les cases, fetes de pedra i reforçades amb fusta, no tenen número, sinó noms d’institucions, flora i fauna, davant l’atenta mirada d’uns gats negres passats de pes. També s'han aturat a la plaça Vella, on un monòlit informa de la distància amb algunes capitals del món, com a homenatge als andorrans que van haver de marxar i no han tornat mai. La campana de l’ermita amb horari (de 12 a 22 hores), les claus de Casa Frare i el drac de la “bona sort” del castell han completat la visita.
Arribats al restaurant, han aflorat els records, mentre es miraven el menú: pernil ibèric de gla, croquetes de l’Ametlla de Mar, navalletes del Delta de l’Ebre, llagostins de la Ràpita i torrades d’anguila fumada, de primer; de segon, es podia triar entre arròs melòs de gamba vermella, filet de bou o cuetes de rap a la marinera, amb pastís de llimona i coco de colofó, regat amb vins i xampany.
“Va ser molt intens, n’estem molt orgullosos i per això ens trobem. No ens coneixíem però vam acabar units, vam entrar-hi com a parròquies i vam acabar com a nació”, ha afirmat Maria Reig sobre el procés constituent just abans d’entrar a dinar. En un sentit similar s'ha pronunciat Miquel Aleix, que ha afirmat que “continuem el fil de l’amistat que vam crear en aquell moment una sèrie de persones que estàvem a la política i que molts ni ens coneixíem personalment, i que a través d’aquelles dures negociacions i del lligam que la feina intensa va provocar, vam teixir una relació per perdura”.
Inevitablement, a la conversa ha sortit l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) i els paral·lelismes amb aquell moment. Segons Enric Casadevall, “d’entrada hi estic a favor, sobretot pensant amb el futur i amb els joves, ja que l’obertura ens donarà avantatges”. Ara bé, “no sé com acabarà, però caurà just, no veig una majoria clara com l’altre, tot i que si cau, cau, la democràcia és això”. En aquest sentit, Aleix ha augurat que “l’elector tindrà la maduresa i la saviesa que ha tingut sempre per prendre la bona decisió d’apropar-se a Europa, perquè és necessari i no en podem quedar al marge”. Veurem si és així.