La comissió europea contra el racisme i la intolerància (ECRI) del Consell d’Europa ha fet públic l’informe del 6è cicle de monitoratge sobre Andorra, un treball que “evidencia  els progressos i el desenvolupament de bones pràctiques” realitzats pel país  des de l’últim informe del 2016, com ha volgut remarcar el Govern en un comunicat, però que apunta tot una sèrie de deures per fer en molts dels camps analitzats, fins i tot en aquells on més progressos hi ha hagut on encara demana anar més enllà.

Així, l’ECRI es felicita que la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents permeti avançar en la protecció contra la discriminació per raons d’orientació sexual i d’identitat de gènere. I també apunta positivament la presentació del Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència i del Pla de prevenció de l’assetjament escolar com a mecanismes per lluitar contra la intolerància, si bé assegura que “els recursos posats a disposició per la seva aplicació són insuficients”.

Pel que fa als drets LGTBI, la comissió fa referència a l’accés al matrimoni civil i a l’adopció amb igualtat de condicions per a les parelles d’un mateix sexe; la cobertura per part de la sanitat pública de les despeses derivades de l’afirmació de gènere, i l’establiment d’un marc jurídic que permet a les persones transgènere el canvi de sexe en els documents oficials. No obstant això, recomana reforçar la legislació per al reconeixement jurídic de gènere a fi que estigui alineada amb la normativa internacional.

En relació amb l’habitatge, l’ECRI valora positivament la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, i la Comissió Nacional de l’habitatge a fi de cercar solucions per atendre les persones en situació de vulnerabilitat i anima a seguir amb els esforços emprats per crear habitatges socials i a preu accessible. Tot i això posa en dubte la condició de cinc anys de residència que s’exigeixen per poder optar als pisos socials i insta explícitament el Govern a “revisar aquesta condició per permetre un accés equitable a totes i a tots, inclosos els treballadors i treballadores estrangers”.

La comissió europea contra el racisme i la intolerància del Consell d’Europa destaca també l’ampliació del mandat del raonador del ciutadà a qüestions d’interès per a l’ECRI si bé recomana a les autoritats que es reforcin l’estatut i les competències d’aquest, tenint en compte la seva pròpia recomanació de política general sobre els organismes de promoció de la igualtat encarregats de lluitar contra el racisme i la intolerància a nivell nacional i del dictamen de la Comissió de Venècia publicat el 24 d’octubre del 2022. A més s’insta també a vetllar perquè “la institució es beneficiï dels mitjans pressupostaris i humans necessaris per exercicir plenament les seves funcions”.

L’informe valora positivament la difusió entre els professionals i mitjans de comunicació d’un manual de bones pràctiques per al tractament de la diversitat i la igualtat social, i l’establiment de línies d’acció, per part dels serveis competents, per evitar un victimització secundària després d’un discurs d’odi o violència. Tot i així, per seguir avançant, recomana constituir un grup de treball interinstitucional encarregat d’elaborar un marc reglamentari per lluitar de manera eficaç contra els discursos d’odi racistes i l’LGTBIfòbia, i instaurar un sistema de recollida de dades i infraccions notificades, amb accés públic. Es recomana també l’adopció i seguiment d’un Pla d’Acció Nacional contra el Racisme i l’LGTBIfòbia que inclogui tots els ministeris, el Raonador del Ciutadà i la societat civil.

Quant a l’àmbit laboral, l’ECRI “constata amb preocupació” com hi ha hagut treballadors migrants, principalment peruans i d’altres països d’Amèrica Llatina, amb l’estatut de “treballadors desplaçats” que “s’haurien vist afectats per pràctiques abusives per part d’empreses del sector de la construcció”, i per això demana a les autoritats que “donin plenament suport als serveis d’inspecció de treball” i els dotin dels “recusos suficients per actuar eficaçment en l’eliminació i la prevenció de tota mena de racisme i de discriminació en l’àmbit laboral”.

Respecte a la participació a la vida pública, l’ECRI insisteix, “a títol prioritari”, recomanant que es confereixi “als no nacionals que resideixen a Andorra el dret de vot i d’elegibilitat a les eleccions locals, de conformitat amb els principis que figuren al Conveni del Consell d’Europa sobre la participació dels estrangers a la vida pública d’àmbit local”, una recomanació sobre la qual la comissió “durà a terme un procediment de seguiment intermedi, com a molt tard, dos anys després de la publicació d’aquest informe”.

També hi haurà el mateix seguiment a la recomanació d’adoptar “un programa nacional d’accions contra el racisme i la LGBTIgòbia, que impliqui tots els ministeris, el Raonador del Ciutadà i la societat civil”.
Finalment, en l’informe s’insisteix també a demanar un esforç “per trobar una solució per permetre a les comunitats religioses minoritàries disposar d’un cementiri en el qual poder inhumar els seus morts de conformitat amb llurs conviccions religioses i els seus costums”.