Ha estat el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, qui defensant-se dels atacs del Govern i del grup demòcrata ha instat l’executiu a demanar al grup Godó -del qual forma part l’emissora RAC1 que dilluns de la setmana passada desvetllava uns correus del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol, l’expresident del govern d’aquell país, Mariano Rajoy, i l’excomissari José Manuel Villarejo que els vinculaven amb la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA)- els correus i poder comprovar-ne l’autenticitat i veracitat. D’aquesta manera es netejaria la imatge del país i de l’excap de Govern Antoni Martí, a qui els correus també incriminen. 

El debat ha estat encès, sobretot perquè des del grup parlamentari demòcrata s'ha aprofitat la pregunta d’Andorra Endavant per demanar explicacions sobre les informacions publicades per RAC1 i reproduïdes per diferents mitjans de comunicació, tant estrangers com nacionals, per recriminar a Escalé un tuit en el que divendres compartia un enllaç de la notícia elaborada per RAC1 i apuntava a que “la falta de resposta del Govern d’Andorra a les dures acusacions d’ingerència a la sobriania del país per la persecució de l’independentisme és incomprensible” i demanava “desmentir amb contundència o investigar la veracitat”. Al parer de la majoria, aquesta publicació “desprestigia les institucions” i també contribueix a “embrutar el nom” d’Antoni Martí, “que no es pot defensar”. El cap de Govern, Xavier Espot, ha valorat el tuit “d’innecessari i inoportú”, i ha lamentat que el cap de l’oposició no li hagués demanat explicacions de primera mà. Escalé ha demanat que no es posessin paraules que no havia dit a la seva boca i ha defensat que justament el que demanava amb el tuit era una reacció del Govern per “defensar Martí i la imatge del país”.

Per la seva banda, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que és qui originàriament havia formulat la pregunta, ha qüestionat l’actuació del Govern d’aquell moment, acusant-lo de no haver actuat en rebre una primera carta de les autoritats americanes el 2014 que alertaven de situacions de blanqueig de capitals al país, i ha assegurat tenir “remordiments d’haver votat a favor” la Llei de Reestructuració i Resolució d’Entitats Bancàries d’Andorra. 

Espot ha defensat que l’actuació de l’executiu va ser correcta i ha recordat que la crisi reputacional que va causar la nota del FinCen del 2015 va derivar ràpidament en una crisi de liquiditat del banc que podia haver arrossegat tota la plaça financera.


Esborrany per a la despenalització de l’avortament, a la tardor
El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha avançat que a la tardor ja es disposaria d’un esborrany, un primer text, per a la despenalització de l’avortament a partir del qual treballar des del Consell General, i a partir de l’any que ve ja sí entrar a tràmit parlamentari una proposta definitiva, després de treballar-la amb els grups parlamentaris i la societat civil. 

Això quant al calendari, però quan al contingut, “oblidis de concrecions”, li ha contestat a la socialdemòcrata Judith Casal, que volia saber si es planteja només en els tres supòsits bàsics i si el reemborsament de la despesa que comporta la interrupció voluntària de l’embaràs serà generalitzat i no només per a aquelles dones en una situació de més vulnerabilitat.

Llei de nacionalitat
El Govern també ha estat interpel·lat amb relació a la modificació anunciada de la llei de nacionalitat, i la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha manifestat que el projecte està “molt avançat”, tant que es preveu la seva tramitació durant la primera quinzena del poper mes de maig. Queda “tancar serrells de caire polític”, cosa que es preveu fer avui en la reunió del consell de ministres setmanal. En les preguntes, els socialdemòcrates han volgut saber si es plantegen altres modificacions més enllà de la flexibilització per permetre el còmput de diferents períodes de residència per arribar als 20 necessaris per accedir a la nacionalitat i si des de la majoria es veuria factible una reducció del mateix, una possibilitat no es contempla de moment, i és un termini en el què “ens sentim còmodes”, segons Molné.

Desigualtat creixent
Ha estat a preguntes de Concòrdia que s'ha aixecat un debat amb dos grups diferenciats, un format pel Govern i els grups que li donen suport, i l’altre per Concòrdia i PS. Els segons consideren que la situació socioeconòmica és “força crítica” i lamenten que no s’adotpin mesures per reduir les desigualtats creixents, especialment les econòmiques, més enllà dels ajuts assitencialistes. Els primers defensen que el poder adquisitiu ha augmentat en tots els trams de la població, que és superior a la de l’entorn, i que la situació és “correcta” al país, en paraules de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol.

En relació a Afers Socials, i a resposta de preguntes d’Andorra Endavant, la ministra Trini Marín ha reconegut que hi ha 22 vacants al ministeri i ha anunciat que ja es disposa de cap d’àrea d’atenció primària.


Espot es reafirma: referèndum previ sí o sí
Si algú s’esperava tenir notícies al tomb de l’acord d’associació amb la Unió Europea s'equivocava de mig a mig. Sí, des del grup parlamentari d’Andorra Endavant es demanava per la data del referèndum i per la naturalesa de l’acord -si exclusiu, i només caldria la signatura de la UE, o mixt, i caldria l’aprovació dels parlaments nacionals dels 27. Però les respostes del cap de Govern, Xavier Espot, han estat les mateixes, i venien a dir que la decisió depèn del Consell de la Unió Europea, i que està a les seves mans. I que un cop es disposi del text estabilitzat, quan ja no sigui susceptible de cap canvi, es convocarà la consulta ciutadana vinculant i complirà amb el seu compromís. I no, no s’enviarà cap carta a la UE per dir que no es té intenció d’aplicar provisionalment l’acord perquè, entre d’altres, el marc legislatiu andorrà vigent no ho permet, caldria modificar la llei de tractats. I l’aplicació provisional només es plantejaria si es qualifica l’acord de mixt i el poble l’aprova en referèndum.