El procés constituent que va desembocar en la Constitució aprovada en referèndum el 14 de març del 1993 és el moment polític més rellevant de la història recent del país. Conservar la memòria de tots aquells que van participar en la redacció de la Carta Magna i divulgar les seves experiències durant el procés és l’objectiu del projecte que el Consell General ha engegat conjuntament amb Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i que encapçala l’investigador Yvan Lara.
El projecte contempla una part audiovisual i una altra part editorial amb la publicació de dos llibres, el primer sobre l’anàlisi del procés constituent i el segon amb les biografies de tots els actors que van intervenir en el procés constituent i que es publicaran a finals del 2025 i mitjans del 2026.
La part audiovisual s’ha presentat aquest dimecres a la tarda a Casa de la Vall coincidint amb el 32è aniversari del final del treball de la Comissió especial encarregada del procés constituent i, per tant, coincidint amb el dia que es dona per definitiu el redactat del text de la Constitució que es sotmetrà a referèndum. A l’acte de presentació, que ha tingut lloc a la sala de Passos Perduts, han assistit gran part dels consellers generals i els síndics de la legislatura constituent.
En el vessant audiovisual del projecte, el grup de recerca d’anàlisi política d’AR+I ha entrevistat en profunditat 29 dels 32 actors protagonistes del Consell General que va votar la Constitució: els dos síndics, els dos secretaris i 25 dels 28 consellers (un d’ells ha declinat participar en el projecte, un altre no ha pogut fer-ho a causa del seu estat de salut i en el cas de l’únic membre d’aquell Consell que ha traspassat, s’ha entrevistat el seu fill). Les entrevistes s’han realitzat a l’escó que ocupaven els protagonistes ara fa més de trenta anys.
Pel que fa a l’anàlisi del procés constituent, el síndic general, Carles Ensenyat, ha ressaltat que “fins ara no hi havia hagut mai cap versió oficial del procés constituent per part del Consell General” i ha afegit que “per sort ara la podem fer, i encara podem parlar amb els protagonistes d’aquell moment”. A més, també ha remarcat que “el pas del temps ha permès que, trenta-dos anys després, hi hagi coses que ara es poden explicar sense afectar a les negociacions”, també el fet que “ara ja no són polítics en actiu i parlen obertament de tot el que en aquell moment es va coure”.