El Govern preveu tancar l’exercici actual amb un superàvit de cinc milions d’euros, malgrat que la previsió inicial era d’un dèficit de 32 milions. Ho ha esgrimit el ministre de finances, Ramon Lladós, per defensar la rigorositat en la gestió econòmica de l’executiu i recriminar que l’any passat l’oposició qualifiqués el pressupost “d’extremadament optimista”. Enguany les crítiques han anat per la “manca” de planificació o per “curterminista” i per una fiscalitat “injusta”.

Lladós defensava el pressupost davant tres esmenes a la totalitat presentades pels grups parlamentaris de Concòrdia, Socialdemòcrata i Andorra Endavant que han estat rebutjades en un debat que s'ha allargat prop de sis hores. Tot recordant les grans xifres -633 milions d’ingressos i 668 de despeses-, el ministre ha defensat que es tracta d’un pressupost que “continua prioritzant esforços en els reptes més importants del país”, com són l’habitatge i el manteniment del poder adquisitiu, i que serveix per “enfortir les bases de creixement sostenible i d’inversions” alhora que s’ha mantingut la pressió fiscal. I ha sentenciat que és un pressupost que “adreça els reptes del país tant a curt com a llarg termini”, doncs preveu mesures més conjunturals -augmenta la partida d’ajuts socials- i també es fan inversions importants en habitatge, sanitat, educació i infraestructures, entre d’altres.

El primer en intervenir, però, ha estat el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha explicat el rebuig al pressupost -“que està ben fet des d’un punt de vista formal i tècnic”- perquè és un pressupost “de continuïtat per a un país que, al nostre entendre, va en la línia equivocada”. Així, ha plantejat que hi ha tres grans crisis  -el preu de l’habitatge, la preservació del territori i el creixement demogràfic- i “el pressupost no respon a cap d’aquests reptes”. Així, Escalé ha demanat incrementar els tipus de l’Impost de transmissions patrimonials (ITP) i de Plusvàlues. I més en general també demanava revisar “amb profunditat” el sistema fiscal i les exempcions: “no és just que no tributin els capitals”, sentenciava, tot i afirmar que “creiem en una fiscalitat competitiva, però ha de ser més justa”. 

D’altra banda, també ha lamentat l’augment de les despeses de funcionament i la disminució de les inversions. Així mateix ha lamentat que augmentin les ajudes socials, que són “necessàries” mentre no es troba una solució, però mentres serveixen per “corregir fracassos” derivats de “mancances legislatives i de l’acció de govern”.

Des de la fila socialdemòcrata, Judith Casal, també ha reclamat una “fiscalitat més justa” i que el sistema respongui a l’obligació que estableix la Constitució, de que cadascú contribueixi a les despeses de l’Estat en funció de les seves possibilitats. A més, davant l’augment de les despeses ha alertat que hi ha tres possibles solucions: “o ens endeutem més o contenim la despesa o hem de recaptar més impostos”, i “això no vol dir apujar-los”. Així mateix ha reiterat la denúncia que les tarifes de Feda o d’Andorra Telecom es converteixen en “un impost encobert”, ja que els beneficis de les parapúbliques serveixen per “reequilibrar” els comptes de l’Estat.

Per la seva banda, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha al·legat tres problemes per rebutjar els comptes: el “contraban legislatiu”, el creixement de la despesa corrent i l’endeutament “prop del límit”. “Pujar impostos no és la via”, al seu parer el que cal és “racionalitzar la despesa i fer que la gestió pública sigui eficient”. El conseller no adscrit, Víctor Pintos hi ha coincidit: “racionalitzar la despesa és una obligació d’aquesta cambra”, ha manifestat i també ha rebutjat apujar impostos. 

Lladós s'ha encarregat de puntualitzar que el model fiscal “no grava el patrimoni, sinó les rendes del mateix” i ha demanat a l’oposició que els expliquin als estalviadors que “els volen fer pagar pels seus estalvis”. En aquest punt l'han recolzat els presidents dels grups de la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos,  Jordi Jordana i Carles Naudi, que han retret a l’oposició que volguessin establir una “doble tributació” sobre els capitals, que ja tributen com a beneficis en l’Impost de Societats i es vulgui fer tributar per IRPF. D’altra banda, el ministre ha assenyalat que la meitat dels assalariats no té obligació de pagar IRPF i que un centenar d’obligats paguen el corresponent al 27% de la recaptació. Així mateix, en relació a l’increment de la despesa ha defensat que s’hi inclouen els salaris de policies, metges i professors, entre d’altres, que són serveis dels que ningú vol renunciar.