“La reforma del sistema és necessària, però una reforma només paramètrica comportaria desequilibris entre generacions, de manera que ha de ser també estructural”. Amb aquesta contundència s'han manifestat avui el president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Marc Galabert, i el president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca, en la compareixença davant la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions de la CASS, on han presentat el darrer estudi actuarial, fet amb dades tancades a 31 de desembre del 2023, i també dos estudis complementaris de l’impacte que tindrien sobre el sistema algunes de les mesures plantejades per la parapública el 2022 per a la reforma del sistema de pensions i per l’impacte que hi ha tingut la darrera reforma legislativa de l’any 2014, que va assolir l’objectiu “d’endarrerir el dèficit i guanyar temps per abordar una reforma integral”.

Així, el nou estudi actuarial retarda entre tres i quatre anys les previsions del fet fa tres anys amb dades del 2020, gràcies a la bona marxa de l’economia, que ha fet que les dades siguin “millors de les projectades”, i apunta que els primers dèficits en la branca de jubilació podrien tenir lloc el 2027 i que les reserves del fons s’esgotarien l’any 2041.

Amb tot, Galabert, que ha precisat que “abans del 2050 les necessitats de finançament de les pensions fregaran els 60 milions”, ha insistit en la necessitat de “no quedar-se en el curt termini” i mirar “més enllà”, ja que tots els estudis actuarials destaquen que, més tard o més d’hora, caldrà tirar de reserves per fer front als compromisos i que aquestes s’acabaran, ja que no permeten respondre a la totalitat de les necessitats que tindrà el sistema. A més, el president del consell d’Administració de la CASS ha advertit que l’estudi també conclou que en el moment que s’encadenin dos anys de creixement econòmic zero la branca jubilació entraria en dèficit, motiu pel qual ha instat els parlamentaris que prioritzin aquesta reforma, ja que seguint la metàfora de l’onada utilitzada pel conseller general de Concòrdia, Cerni Escalé, en una de les seves intervencions, “l’onada s’acosta i ens hem de preguntar si estem còmodes o no a la platja”.

I per facilitar la tasca als consellers generals i donar-los més elements per poder tirar la reforma endavant, des de la CASS s’ha mirat de quantificar l’impacte que tindrien en el sistema fins a cinc de les catorze mesures que van proposar, totes paramètriques, com són la proposta d’incrementar la cotització del 12% al 16%, augmentar l’edat de jubilació als 67 anys, limitar la jubilació anticipada i fer-la passar dels 61 als 63 anys, incentivar la jubilació demorada fins als 72 anys i situar el factor de conversió dels 9,6 anys actuals als 17 en 25 anys. 

Unes mesures, segons ha explicat Cinca, analitzades individualment però també de forma combinada per determinar l’impacte d’aquestes des del punt de vista de la sostenibilitat (la capacitat del sistema per fer front als compromisos adquirits), la suficiència (el percentatge que representa la pensió en relació amb el darrer salari) i l’equitat (la proporció entre tot allò cotitzat durant tota la vida laboral i el que retornarà el sistema), tenint en compte que avui dia l’índex de sostenibilitat és deficitari perquè el model actual no pot assumir els compromisos adquirits, que se surt d’un índex de suficiència molt baix (un 33,15% quan hi ha països que estan al 70% o al 80%), i que l’índex d’equitat també és “molt baix perquè cotitzem poc amb relació al que el sistema retorna en forma de pensió”.

La combinació de les mesures millora els índexs d’equitat i de sostenibilitat però davallen les pensions. A més, Cinca ha explicat que tindria una incidència “desigual” entre els cotitzants actuals i els que entressin al sistema després de la reforma, motiu pel qual ha insistit en la necessitat que la reforma no sigui únicament paramètrica i s’adoptin mesures estructurals que modifiquen el sistema i que crearien un “model diferent” que hauria de coexistir uns anys amb l’actual.


Modificació que hauria de ser una prioritat

Més enllà de plantejar qüestions com si s’ha estudiat l’impacte que un increment de cotitzacions tindria per a empreses i famílies, tasca que no pertoca a la CASS, o de posar elements de reflexió damunt la taula, com la necessitat de lligar-ho tot a “l’esperança de vida” i fer un sistema menys rígid, els consellers generals que han intervingut en la comissió han coincidit en la necessitat d’afrontar d’una vegada per totes la reforma del sistema de pensions. “S’ha de posar el fil a l’agulla i treballar perquè fa temps que se’n parla”, ha destacat el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, convençut que “cal una reforma estructural”.

Per la seva part, el president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha destacat que “hi ha una gran onada a l’horitzó i des de la costa veiem com va avançant”, ha assegurat que la reforma “és prioritària” per a la seva formació” i ha instat a “avançar de forma decidida i urgent”.