El Partit Socialdemòcrata i el grup parlamentari de la formació han fet públic un comunicat per deixar clara la seva posició en relació amb el cas d'una eventual llei d'amnistia relativa a l'afer de Banca Privada d’Andorra, actualment en seu judicial.

Així, i sense entrar a fer cap valoració sobre el fons de la causa per "respecte al procés en curs", la formació, "absolutament compromesa amb la defensa de l’Estat de dret", considera que una eventual llei d'amnistia "podria suposar una ingerència en el funcionament normal de les institucions". En aquest sentit, i sense entrar a analitzar el seu encaix en l'ordenament jurídic, el PS "no creu que hagi de ser el poder legislatiu l'encarregat de resoldre un procediment que es troba judicialitzat", tot i compartir que "la justícia hauria de ser capaç de resoldre amb molta més celeritat de la que ho està fent".

Amb tot, i apel·lant al seu compromís amb la transparència, la formació avança que demanarpa explicacions al Govern d’Andorra davant les noves informacions aparegudes recentment al mitjà de comunicació català RAC1. I és que tot i que els preocupa una eventual ingerència d'un poder de l'Estat (legislatiu) en el funcionament d'un altre (judicial), afirmen que "de cap de les maneres podem permetre la possibilitat que un Estat forà pugui ingerir en el bon funcionament institucional del nostre país". I en aquesta línia, lamenten que el Govern demòcrata ja fa massa anys que es nega a facilitar-nos la informació relativa a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), tot i les reiterades peticions efectuades pel grup parlamentari. La formació considera que "aquesta manca de transparència és inacceptable i contravé els principis democràtics que han de regir l’actuació de qualsevol institució pública", entre altres, el deure del Govern d'informar el Consell General de la seva actuació, per tal que el representant de la sobirania popular pugui exercir la seva competència de control sobre l'executiu.

Concretament, el PS sol·licitarà una compareixença pública al Consell General per tal d'exigir les eventuals responsabilitats polítiques que es puguin derivar d'aquesta qüestió, ja que "pot afectar greument la confiança ciutadana en les nostres institucions", una petició que es formalitzarà aquest dimecres quan se sol·licitarà  formalment la compareixença pública al Consell General del cap de Govern, Xavier Espot, -que en aquell moment era ministre de Justícia i Interior- davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals.