“Tracte molt humiliant, menysteniment i deixadesa” per part de la Funció Pública, que sistemàticament ha incomplert els acords i “ha anat donant llargues” en la negociació per a la millora de les condicions salarials del cos d’educació amb una actitud “insultant”. I ja porten des del curs 2023-2024 negociant. Ho denuncia el secretari general del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), Sergi Esteves. Per això a principis de maig decidiran les accions per donar-hi resposta.

La gota que ha fet vessar el got? La darrera reunió amb el ministeri d’aquest dimarts. Perquè únicament se’ls va presentar un increment del 8% que ja s’havia posat sobre la taula a principis de febrer. A més, se’ls va fer arribar una còpia de la resposta negativa de protecció de dades per accedir a les dades salarials del cos (amb data del 9 d’abril), i es va explicar “amb molt poc detall una mitja proposta d’estructuració de bandes salarials, que crea unes fortes desigualtats i greuges comparatius entre el personal del cos d’educació”. I és que creuen que la proposta ministerial millora les condicions dels nous treballadors tot “castigant els que porten més anys treballant, sense reconèixer la seva llarga experiència i dedicació”.

Des del SEP creuen que “almenys” els sous s’haurien d’incrementar un 24%. En aquest sentit, Esteves recorda que porten “16 anys amb el sou bloquejat”. A això se li suma que “la feina s’ha anat complicant, més burocratització i complexitat dels grups de classe”. Però no només això, ja que consideren que els educadors són els funcionaris que menys guanyen de mitjana i, en canvi, són els que tenen més exigències a nivell professional. I els que s’hi dediquen, un miler, 600 dels quals afiliats al SEP, estan “cremats i poc valorats”. El 30% són interins. Consideren que els seus sous no són competitius, un dels motius pels quals el sector ha perdut capacitat d’atracció. Per contra, exposen que la responsabilitat de cara a la societat és màxima, assumeixen els nous reptes i diuen que la teva és una tasca vocacional. Però han acabat la paciència i estan frustrats i indignats, etziba Esteves.

Temen que la Funció Pública presenti una nova proposta a finals de curs, que digui que “això o res” i no tinguin temps per reaccionar. Per aquest motiu, tal com s’ha dit, celebraran una assemblea general per valorar quines accions emprendre “davant la inacció i manca de diàleg de la Funció pública”. Entre les mobilitzacions que tenen sobre la taula, Esteves confirma que es pot plantejar una vaga que es podria fer coincidir amb els Jocs dels Petits Estats, a finals de maig, o bé tenir lloc a principis del curs vinent, detalla Esteves.

De tota manera, el secretari general del SEP reitera que continuen amb la mà estesa per al diàleg i l’acord amb el Govern. Això sí, des del respecte i la negociació col·lectiva. Una mà estesa que el ministre portaveu, Guillem Casal, també ha ofert.

L’estrès hauria jugat una mala passada als interins del concurs per consolidar places
Ja ho havia apuntat el ministre d’Afers Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, en declaracions al Bondia. Els nervis i “l’estrès” haurien pogut influir en els candidats que es van presentar a la primera convocatòria del concurs de mobilitat interna per a la cobertura de 26 places vacants de professors de Català i de Ciències humanes i socials (només 6 dels 15 candidats van superar les proves oral i escrita). Doncs bé, aquesta és una de les causes principals que esgrimeix Baró en les respostes a les preguntes que sobre el tema van adreçar la presidenta suplement del grup parlamentari Andorra Endavant, Noemí Amador, i la consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché.

“El context de prova amb temps necessari per fer-la però limitat pot comportar un factor d’estrès durant la resolució de la prova”, afirma el ministre en la resposta a Amador. Mentre que en la que es dona a Aché es detallen també altres factors que van poder influir en el fet que tan pocs candidats superessin els exàmens: el poc coneixement del marc legal vigent, la desorganització en l’estructura de resposta, respostes fora de tema o generals, sense profunditat de coneixement ni referència al marc legal, normativa de centre i altres documents.

I no, ara ja no es poden fer canvis perquè els continguts, i els criteris de correcció han de ser els mateixos en totes les convocatòries del mateix concurs, assenyala Baró. Ara bé, deixa la porta oberta perquè en futurs processos de selecció es facin modificacions. De tota manera, des d’Educació es considera que millores a part, el que s’ha de garantir en qualsevol concurs és que els candidats “presentin les millors aptituds per al desenvolupament de la seva tasca professional. I tenint en compte que les competències, un dels pilars del sistema educatiu andorrà, no es toquen”.

Precisament aquests dies s’estan portant a terme les proves de la segona convocatòria del mateix concurs de mobilitat interna. I abans, segons ha confirmat el secretari general del SEP, Sergi Esteves, es va donar la possibilitat de resoldre dubtes.