Planejar un urbanisme que afavoreixi la cohesió social. Aquesta podria ser la síntesi de la compareixença d’avui de la presidenta del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA), Zaira Nadal, i del vocal de la junta Jordi Cornella davant la comissió d’estudi del Consell General per assegurar un creixement urbanístic sostenible. Sota aquest gran paraigua, han anat desgranant tot un seguit d’accions que es podrien portar a terme de manera més immediata o a llarg termini. 

Pel que fa a les accions més urgents, els arquitectes han recalcat la necessitat de reduir l’edificabilitat i augmentar el percentatge de cessió obligatòria. Igualment, han reiterat la proposta de reservar en les noves promocions d’edificacions plurifamiliars pisos a preu raonable. 

En relació amb la reducció de l’edificabilitat, Nadal ha fet notar que “si la preocupació dels promotors és que estan perdent valor, doncs no, perquè li dones un valor afegit en  qualitat a la ciutat”. I és que si no es fa així, “el que tenim és tot el centre congestionat, sense espais públics, no hi ha places, no hi ha verd, no hi ha lloc on conviure”. I si no hi ha res de tot això “també baixaria el valor de les pròpies promocions. Per tant, és en bé de tots”, ha remarcat.

Cornella, per la seva banda, ha defensat que per un model urbanístic orientat cap a la cohesió social seria convenient incloure l’habitatge de preu raonable dins de les promocions immobiliàries. De tota manera, ha matisat que “un altre debat és com es finança?”, responent així a la interpel·lació del conseller no adscrit Víctor Pintos, que va mostrar el seu desacord a la mesura sostenint que per això “va fracassar el model Colau a Barcelona”. Segons Cornella, si aquest habitatge és estrictament una càrrega per al promotor, com sembla que ha passat a d’altres llocs, doncs probablement no es desenvoluparan. Ara bé, si hi ha ajudes de l’Administració, perquè s’entén que això és en benefici de tota la col·lectivitat, s’hauria de parlar i penso que també hi ha mesures en aquest sentit.

Una altra de les mesures urgents és la d’establir un màxim de quotes anuals per donar llicències, com ha fet el Comú de la Massana però establint uns criteris i unes excepcions com la ja esmentada. I és que si la llicència es demanés per fer un edifici plurifamiliar destinat a lloguer, l’exhauriment de la quota no hauria de ser un fre perquè tirés endavant. Segons Nadal, aquesta seria una acció que es pot prendre ja, sense oblidar l’ideal: introduir “la figura del planejament diferit”, que vol dir “que els plans d’urbanisme acotin zones en les quals l’urbanisme es pugui desenvolupar més tard”. Una mesura que per implementar-la ha de passar per un llarg recorregut.

També és una acció a llarg termini, la definició d’un “model urbanístic de país que preservi la visió d’una Andorra de viles”, que ja ara no es distingeixen perquè tot és un continu urbà. A més, els arquitectes aposten per elaborar un pla territorial de país i un pla director concretament per al fons de la vall. 

Quant al que van qualificar d’accions essencials, han proposat l’ampliació del marc legal, disposar de més dades públiques i actualitzades, crear el registre de la propietat i actualitzar la Llei del sòl, entre d’altres.

“No fem tard”
Fem tard? Estem a temps de redreçar la situació? Ho han preguntat consellers generals i periodistes. Segons Nadal i Cornella, estem a temps. I “es pot seguir creixent però s’ha de fer d’una altra manera, amb altres models urbanístics que no generin tanta càrrega”.