Una quarantena d’actors, 39 per ser exactes, signava aquest migdia el pacte nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari, el que fins ara es coneixia com a pacte d’Estat per a la salut. Un document de caràcter “general”, tal i com reconeixia el cap de Govern, Xavier Espot, alhora que concreta les lleis que caldrà desplegar aquesta legislatura i que es treballaran conuntament “amb tots els membres del pacte, i els que s’hi incorporin”. Són sis els textos legislatius a treballar, segons Espot: un per a l’aplicació del Conveni marc contra el tabac de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una modificació de la llei de professions titulades, la reordenació del sector farmacèutic i la llei de l’oblit sanitari i oncològic, que es volen tenir enllestits aquest 2024; i la nova llei del medicament i un nou text que reguli el funcionament del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) de cara l’any vinent.
El document de moment compta amb 39 signataris, entre els quals hi ha, a més dels partits polítics de la majoria (Demòcrates, Ciutadans Compromesos i Acció), Liberals i Progressistes-SDP, la majoria de col·legis professionals (metges, infermers, farmacèutics, dietistes i nutricionistes, odontòlegs i estomatòlegs, psicòlegs i òptics optometristes) i múltiples assoicacions i entitats. El pacte ha assolit doncs un “ampli consens” entre formacions polítiques, grups parlamentaris, entitats vinculades a la sanitat, col·legis professionals i associacions”, ha destacat Espot. En aquest sentit, la ministra de Salut, Helena Mas, ha subratllat la “fita històrica” que representa aglutinar tots aquest actors “al tomb del mateix full de ruta de com treballar i superar els reptes de salut” que hi ha plantejats. I diem que de moment compta amb 39 signataris perquè s’ha deixat oberta la porta a que tant aquells partits polítics com col·legis i associacions que se n’han apartat s’hi puguin reincorporar, perquè és un acord per establir les bases del sistema sanitari per als pròxims anys i fer-ho des d’una visió que va “molt més enllà d’un escenari o d’un moment polític determinat, d’interessos partidistes o corporatius”.
El text s’estructura en quatre eixos o pilars, que han de servir per fer front als principals reptes que es plantegen a nivell de salut com són l’envelliment de la població, la cronicitat de les malalties, els preus dels nous tractaments i tecnologies i la salut mental, entre d’altres, amb l’objectiu de “continuar disposant d’un sistema públic de salut àmpliament reconegut per la seva qualitat i eficiència, i basat en la corresponsabilitat, l’equitat, la solidaritat i la lliure elecció de professional”, ha reafirmat el cap de Govern. Així, una primera línia estratègica és la promoció i protecció de la salut i prevenció de la malaltia; la segona passa per l’eccés a una assitència sanitària de qualitat; la sostenibilitat i l’equitat del sistema sanitari centra el tercer eix estratègic; i finalment la recerca i la innovació configuren el quart pilar.
Aquí s’inclou també la planificació dels recursos sanitaris i hospitalaris amb un horitzó de vint anys, així com la “necessària garantia” de que els professionals de la salut puguin gaudir de programes de formació continuada alhora que la promoció del treball en xarxa mitjançant convenis amb centres i entitats dels països veïns. De la mateixa manera, es revisarà i adaptarà la història clínica compartida a les necessitats dels professionals sanitaris, i també es preveu la millora de l’atenció hospitalària amb el condicionament dels nous espais de l’hospital i la reorganització de l’edifici. El text també fa èmfasi el desenvolupament d’accions per abordar l’atenció de la salut mental, l’oncologia i les malalties cròniques d’una manera integral.
I tot posant el pacient “al centre”, tal i com ha subratllat també la titular de Salut, assenyalant que fruit del pacte nacional l’usuari percebrà millores en les infraestructures i procediments, amb una hospitalització més domiciliària i no tant hospitalocèntrica, amb un increment dels professionals i processos informàtics que facilitaran l’atenció, com pot ser la recepta electrònica o visites no presencials. “Tot anirà en benefici directe o indirecte dels ciutadans”, que “des de tots els prismes se n’hauran de beneficiar”.
