No ha de ser cap projecte “faraònic”, semblen tots d’acord, però que un hub tecnològic impulsat en el passat mandat −batejat Pirineus Tech Mountain− pot ser la via perquè el Pirineu no quedi exclòs del desenvolupament econòmic que podrien facilitar les empreses tecnològiques posava d’acord la majoria dels grups que conformen el ple consistorials, que votaven a favor de la moció presentada per Junts en aquest sentit: donar suport a la iniciativa empresarial i instar la Generalitat a proveir-la del finançament necessari. Rebia el vot majoritari, però no unànime: els dos regidors de la CUP es mostraven com els irreductibles gals i Miquel Albero, actuant com a portaveu, expressava les reticències, a saber, que hi ha altres prioritats −habitatge, sector primari− i que les empreses que podrien establir-s’hi, “a qui atraurien? als pijos”, fent que l’habitatge s’enfili encara més, una gentrificació i una expulsió dels urgellencs de casa seva. L’argumentació incloïa dues preguntes a la resta de grups: “quines empreses, sincerament, penseu que atraurà?” era la primera; la segona, en la línia, quin és “el públic objectiu”. 
Obert el debat, era el portaveu d’ERC, Francesc Viaplana −recordem-ho, si és que cal, alcalde en el mandat bicèfal que va impulsar la idea−, qui responia la segona qüestió (la primera va quedar en l’aire): “Quin és el públic objectiu? Doncs sense anar més lluny, la meva cosina de les Valls d’Àneu, que va estudiar un doctorat a Dinamarca i encara que vol tornar a viure aquí, no pot”. Ella i, reblava el portaveu del grup impulsor de la iniciativa, Jordi Fàbrega, “tants joves que marxen a estudiar una enginyeria, o els estudiants d’informàtica de La Salle o l’institut Joan Brudieu”. 
S’enfronten en aquest projecte, defensava Albero, “dos models econòmics”. Amenaçava la cosa d’escalfar-se d’una manera poc prenadalenca, amb l’acusació de Fàbrega a la CUP de “fer xantatge” a l’equip de govern a compte del suport als pressupostos. “Tenim dos regidors que representen a les 500 persones que ens van votar: si fer notar la nostra presència és fer xantatge, tots ens fem xantatge habitualment”, es defensava el cupaire. 
El paper d’àrbitre l’assumia l’alcalde, Joan Barrera, que donava suport a la moció, recordava −com ho havia fet Fàbrega− que no s’està parlant de construir cap edifici i assegurava per a tranquil·litat de la CUP que “s’està parlant de generar feina, però no per a pijos” i que del projecte “se’n farà una gestió responsable”. 
La sessió, breu d’altra banda, servia per aprovar el conveni amb la Diputació de Lleida perquè sigui aquesta qui assumeixi la gestió de les multes d’aparcament a la ciutat, “sense que suposi la cessió de les competències”.
També tornava a desfilar el tema de l’habitatge, amb l’aval −aprovat, aquest sí, per unanimitat− al préstec necessari per habilitar una dotzena de pisos a Cal Pensament. Només puntualitzava la CUP si no es poden demanar en futures ocasions aquests préstecs a una banca ètica. 

Els terrenys de l'hospital
A les habitualment tranquil·les interpel·lacions es removien les aigües: Viaplana i Fàbrega compartien la tasca de llegir la cartilla, per així dir-ho, a l’alcalde, a compta d’unes declaracions fetes per Barrera a Andorra Televisió sobre la ubicació del futur hospital. Hauria deixat entendre, acusava Viaplana, que hi hauria hagut algun canvi de parcel·la perquè la inicialment triada estaria en zona inundable. “I vostès es presenten com els salvadors”, etzibava, més punyent, Fàbrega. Però el cas, insistia el portaveu d’ERC, “sempre, sempre, sempre, la ubicació de l’hospital és l’actual, no hi ha hagut cap canvi, i fora de zona inundable”. O, demanava, si això no és així, “mostri’m els plànols i em menjo les paraules”. Si no, insistia, “li demano que rectifiqui; amb un tema tan sensible, tinguem-ne cura”. El portaveu de Junts s’aplicava amb més duresa: “ens tenen acostumats a mentides i falsedats”, acusava sense embuts. “Però aquesta traspassa totes les línies vermelles”, perquè, argumentava, el tema de les inundacions és un tema sensible, ara més que mai, i les consideracions de Barrera “les entenem contra els tècnics” que van triar la parcel·la. 
L’acusat es va defensar amb contundència -i embarcant´se en les interpretacions de la premsa-: “Nego la major. La meva declaració era per deixar clar que l’hospital no està en zona inundable, perquè no hi hagués alarma”, en unes declaracionsque es feien als dies immediatament posteriors a la dana a València i “on no vaig dir mai que nosaltres haguéssim canviat la ubicació”.