El projecte de llei de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) està pràcticament enllestit. Ja s’ha enviat l’esborrany al ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats i a la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports. Ho explica el seu director, Isaac Galobardes, per a qui es tracta d’un pas important i imprescindible perquè l’organisme pugui ser membre de ple dret de l’European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA). I encara que a l’octubre membres d’aquesta associació es desplaçaran a Andorra per entrevistar el personal de l’AQUA, del ministeri i de la comissió, confia que almenys s’hagi entrat ja a tràmit parlamentari el projecte de llei i així se’ls pugui comunicar. 

Des de fa un temps es parla dels canvis necessaris perquè això sigui possible, responent així a una de les línies estratègiques de l’agència referent a la internacionalització de la mateixa, però les modificacions que s’hi introduiran han de servir també per enfortir la feina que realitza i salvaguardar la seva independència, segons els estàndards i directrius europeus per l’assegurament de la qualitat en l’ensenyament superior (ESG), tal com emfasitza Galobardes.

Un d’aquests canvis que potser poden semblar menors o tècnics però que tenen la seva rellevància és que si fins ara la direcció de l’AQUA la nomenava el Govern per recomanació d’Educació, amb la nova llei serà el Consell General qui obrirà un procés meritocràtic per escollir-la d’entre les persones que s’hi presentin posant les condicions que considerin oportunes, com per exemple la que hi ha ara d’haver de tenir un doctorat. Una mica com s’ha fet per triar el raonador del ciutadà, il·lustra Galobardes. Així, serà la comissió legislativa d’Educació la que farà la selecció de les candidatures, “perquè hi ha representació de tots els partits”, i no el ministeri. I serà el Consell General qui aprovarà el nomenament de la persona escollida. En aquest sentit, Galobardes admet que “al final un nomenament a dit –i ara és molt fàcil que ho digui, perquè a mi ja m’han nomenat a dit– de cara a la societat no es veu bé”. I afegeix que “serà un procés competitiu” al qual, quan acabi el seu encàrrec de 4 anys, es podria tornar a postular. I considera que és necessari “que ho sàpiga la gent  que d’aquí uns anys es podrà presentar”. 

Relacionat encara amb la salvaguarda de la independència de l’AQUA, Galobardes indica que l’organisme ja no dependrà del ministeri d’Educació, la qual cosa comportarà fer també canvis en la composició de les comissions, com ara la d’apel·lacions, de la qual n’és el director l’encarregat de l’ensenyament superior del ministeri. I el que no es vol és que no sigui algú del ministeri qui estimi o desestimi una apel·lació, sinó “que sigui algú totalment independent”. 

A Batllia, amb l’informe
El canvi més important i del qual ja s’ha informat és imperatiu: la publicació de tots els informes, els favorables i els desfavorables. En aquest cas, i més enllà de fer-ho per motius de transparència i perquè és un requisit indispensable per ser membres de ple dret de l’ENQA, també és una manera de blindar la feina que porta a terme l’agència. I és que els desfavorables emesos sobre una nova universitat que es vol instal·lar al país o un nou pla d’estudis fan tot un recorregut administratiu que passa per la comissió d’avaluacions, experts externs i comissió d’apel·lacions. Però acabat aquest itinerari, els sol·licitants podrien anar a la Batllia si no estan d’acord amb la resolució, cosa que de moment no ha passat, però que es podria donar. I cal estar preparats. D’aquí la importància de poder publicar els informes desfavorables, argumenta Galobardes: “no tinc cap problema d’anar a Batllia, però vull que el dia que hi hagi d’anar pugui dir que hi ha un informe amb 40 accions de millora, per exemple, però ara mateix no ho puc fer”.

De 10 a 6 anys
El projecte de llei també inclou la modificació dels terminis d’avaluació. Així, si fins ara l’AQUA fa avaluacions sobre paper de plans estratègics de noves universitats o nous plans d’estudi que encara no s’han portat a la pràctica i no els tornen a valorar fins passats 10 anys, ara seran 6 anys. D’aquesta manera es vol evitar que si la universitat no està fent les coses bé no hagin de passar tants anys sense saber-ho, ja que podrien sortir perjudicades diverses promocions d’alumnes, si és que des d’Educació no es fan inspeccions.

Finalment, s’introdueix un nou organisme a l’AQUA: un consell assessor format per experts internacionals que acompanyaran l’agència en els seus processos de millora.