El pacte d’Estat de salut, que no es va aconseguir la legislatura passada ni en les anteriors, quan també s’havia anunciat, es vol enllestir “en el termini màxim d’un parell de mesos” per després disposar de tres anys per implementar el pla d’accions previstes tenint en compte que s’haurà de fer a través de mesures executives i legislatives. Així ho ha anunciat aquesta tarda el cap de Govern, Xavier Espot, en declaracions prèvies a la primera reunió de presentació de l’esborrany de text a la CASS, el SAAS i els col·legis professionals de l’àmbit sanitari. D’aquesta manera, Demòcrates vol donar compliment a les propostes del seu programa per a les eleccions generals, segons les quals es volien articular tres pactes d’Estat: el de la Unió Europea, que ja s’ha articulat i continua funcionant; el de la sostenibilitat de les pensions, que a diferència dels altres dos s’ha fet pivotar sobre el Consell General i en aquest sentit s’ha creat una comissió especial per fer-lo avançar; i el relatiu a la sostenibilitat, eficiència i qualitat del sistema sanitari. 

I és que el sistema sanitari d’Andorra, com el dels països de l’entorn, s’enfronta a reptes cabdals com ara l’envelliment de la població, la cronicitat de les malalties i l’encariment d’alguns medicaments. Uns factors, ha assenyalat Espot, “que fan necessàries reformes en profunditat per garantir l’eficàcia i l’eficiència del sistema per mantenir la seva gran qualitat”. I és precisament la qualitat del sistema “una de les grans virtuts que tenim com a país”, i del que es tracta és de “dotar de més resiliència el nostre sistema sanitari i que pugui ser perdurable en el temps des de la perspectiva qualitativa”. Aquesta és la finalitat principal del pacte d’Estat de salut. 

Avui s'ha presentat el primer esborrany en el marc d’una reunió formal amb els col·lectius sanitaris esmentats i demà es posarà a consideració de les associacions de malalts també d’aquest àmbit. Serà la setmana vinent quan es farà partícips del text als grups parlamentaris i partits polítics que no tenen representació parlamentària per poder arribar a un document transversal, consensuat i acceptat per totes les parts “que traci un full de ruta que després s’haurà d’executar en alguns casos a través del Govern, amb mesures executives, i en altres casos a través del Consell General, amb mesures legislatives”, ha apuntat el cap de Govern. 

La proposta de pla d’Estat s’estructura en quatre grans línies d’actuació: la promoció i protecció de la salut i prevenció de la malaltia; l’accés a una assistència sanitària de qualitat; la sostenibilitat i equitat del sistema; i la recerca i la innovació. Espot ha donat molta importància a l’avaluació de mesures com la història clínica compartida i el metge referent per revisar “si s’ha fet correctament, si hi ha alguna distorsió a retocar, o cal replantejar alguna cosa i confirmar els aspectes de la reforma ben implementats i acceptats per la ciutadania”. 

Cap a on va el SAAS?
El cap de Govern ha reconegut que hi haurà mesures recollides al  pla que “no seran fàcils de portar a terme i necessitaran el seu temps no només per part del Govern, sinó del Consell General”. I ha posat com a exemple la llei del SAAS. En aquest sentit, s'ha preguntat: “Cap a on ha d’anar el SAAS?” Espot espera que es pugui arribar a un mínim comú denominador pel que fa a la seva estructura “per dotar-lo de les eines necessàries i iniciar adequadament la seva funció en el futur”.

Sobre això, ha recordat que des del Govern són partidaris de cert manteniment de l’estructura orgànica i administrativa actual del SAAS com a entitat parapública que és. S'ha mostrat obert a reconsiderar la composició i el funcionament del seu òrgan de Govern. Ara bé, no són “massa partidaris” de grans canvis ni d’adscriure el SAAS al ministeri de Salut. Considera que “seria absolutament ineficient”. El motiu? Perquè és “una estructura massa important i massa gran no es fa aconsellable fer-ho penjar d’un ministeri”, ha argumentat. Creu que aniria en contra de la tecnificació i la no-politització d’òrgans d’aquestes característiques. Això sí, Espot ha estès la mà per acceptar canvis i modificacions “orientats a la millora efectiva de l’eficiència i eficàcia del nostre sistema i de la preservació de la qualitat existent”.

El president del Col·legi Oficial de Metges d'Andorra, Albert Dorca, ja va refermar al novembre al BonDia que volien un pacte d'Estat de salut a 15 anys vista per tenir clares les regles del joc. Igualment, va valorar la necessitat de tenir un sistema sanitari dimensionat i propi que respongui a les necessitats poblacionals a llarg termini i defineixi quants i quins professionals calen i com es capten.