El Comú de Sant Julià de Lòria ha aprovat per unanimitat incloure en el catàleg comunal de patrimoni cultural dues fàbriques de tabac. La mesura servirà per protegir el patrimoni d'aquests dos edificis històrics de la parròquia, que van ser claus en la indústria del tabac del país. Els edificis que passaran a ser protegits són Cal Rafeló, Cal Reig i Catsa i això implicarà que en cas d'obres o modificacions urbanístiques d'aquests conjunts arquitectònics, els edificis hauran de conservar la façana i l'alçada, és a dir, només podran patir canvis a l'interior. Tampoc estarà permès el seu enderroc. Els consellers de l'oposició hi han votat a favor perquè consideren que els recintes s'han de protegir, però consideren que s'haurien d'incloure més edificis que donaven servei a la indústria del tabac.
"Tots els edificis que formen part del catàleg tenen un cert grau de protecció avalat per uns criteris de patrimoni històric, de monument o cultural i, en aquest cas, cataloguem els conjunts d'ambdues fàbriques pel seu valor històric, patrimonial i arquitectònic", ha explicat el cònsol major, Cerni Cairat. A més, no es descarta que tots els elements catalogats "puguin tenir certs avantatges fiscals en matèria de rehabilitació o de construcció". De moment això està en una fase de valoració i en cas que es donés llum verda, des de la corporació consideren que seria un aposta perquè "es pugui conservar" aquest patrimoni.
La minoria hi ha votat a favor perquè creuen que s'ha de "preservar la cultura i la tradició del tabac a la parròquia", ja que "ve de fa molts anys", però també han apuntat que hi ha alguns matisos, ha manifestat el conseller, Josep Majoral. En aquest sentit, Majoral ha comentat que troben a faltar "matèria tècnica i de concreció de per què són, urbanísticament parlant, béns per poder catalogar" i, alhora, ha criticat no haver inclòs més edificis tabaquers perquè "no tinc cap dubte que són edificis amb un interès similar o més important dels que es cataloguen avui i, per tant, si es volia fer un projecte de la indústria del tabac, s'havia d'anar de l'A a la Z amb una globalitat". Per aquest motiu, Majoral ha definit el projecte com a "precipitat, poc madurat i poc estudiat".
Cairat ha recordat que a l'edifici de la fàbrica Reig s'hi portarà a terme una ampliació de l'UdA i en el cas de Catsa hi ha la voluntat de fer-hi un projecte "d'interès general". En el passat mandat de Majoral, s'havien efectuat converses amb el Govern per impulsar alguna iniciativa cultural, una premissa que continua vigent en l'actual legislatura, ja que Cairat ha especificat que estan "centrats en aquesta proposta i estem treballant conjuntament amb el Govern". Per aquest motiu, el cònsol de la parròquia ha lloat l'aprovació del conjunt arquitectònic dins el catàleg comunal. Tot i que hi ha sobre la taula fer un projecte cultural, Cairat no descarta que es puguin fer habitatges dins de Catsa, sempre que es respectin les directrius de la catalogació, que són preservar les façanes, la volumetria i evitar l'enderroc.
Un cop finalitzada la sessió de Consell de Comú d'aquest dijous, Cairat ha retret a Majoral el canvi de parer que ha tingut els darrers mesos en relació amb l'edifici de Catsa. Cairat ha carregat contra el conseller a l'oposició assegurant que Majoral al desembre tenia la intenció de treballar amb el Govern per adquirir l'immoble, però actualment està fent d'assessor per a un projecte immobiliari d'inversió estrangera. "Hem tingut constància relativa a que el senyor Majoral ha entrat documentació i ha demanat informació dels paràmetres de l'edifici", ha etzibat Cairat, qui ha retret a Majoral una actitud "reprovable i immoral" pel fet que l'excònsol en un debat electoral del mes de desembre anunciés la voluntat de "treballar amb el Govern per adquirir l'immoble i uns mesos després treballi pel seu interès particular". A Cairat no li ha agradat que Majoral un cop va esdevenir conseller a la minoria, després de les eleccions comunals, hagi passat a treballar per "l'interès particular i per una promoció immobiliària d'inversió estrangera, quan és una de les qüestions que s'està treballant en el Consell General per mirar de frenar l'escalada de preus sobre l'habitatge", ha justificat.
Per la seva banda, Majoral ha defensat que no té interessos partidistes perquè desconeix el projecte que volia fer la propietat a l'edifici de Catsa i també ha al·legat que no ha signat cap document en aquest sentit. "A aquest senyor li falta molta informació perquè no represento ni la propietat ni els interessos de ningú", li ha respost Majoral, que ha agregat: "No tinc res signat ni cap compromís amb aquesta propietat". De fet, l'excònsol ha explicat que desconeixia el projecte que la propietat volia tirar endavant sobre el fet de construir-hi habitatges i ha insistit que se'n va assabentar "a través de la premsa".
En un altre ordre de coses, l'administració laurediana ha tancat els estats pressupostaris i financers de l'exercici del 2023 amb un saldo negatiu d'uns 5,2 milions d'euros. El Comú va tenir més despeses que ingressos, atenent que les despeses van ser d'uns 32 milions i els ingressos de 26,8 milions. El tancament negatiu és a causa "bàsicament per l'adquisició de l'hotel Pol i per les obres del Centre cultural i de congressos lauredià", ha exposat el conseller de Finances, Joan Malea. El Comú va executar un total d'uns 12,3 milions d'euros en inversions. Tot plegat fa que hi hagi un endeutament de 8,2 milions d'euros, cosa que representa el 54,04% de la capacitat legal establerta i, per tant, "no s'ha superat l'objectiu d'endeutament publicat pel Tribunal de Comptes per l'exercici del 2023", ha declarat Malea.
L'oposició carrega per la falta de posicionament i inversions del Comú a Naturland
D'altra banda, Majoral ha demanat a la majoria comunal si confia en el projecte de Naturland i sobre les poques inversions que estan injectant. L'excònsol ha defensat que els auditors de la darrera auditoria del 2023 havien deixat clar que "s'havia posat el vehicle a la carretera durant aquests quatre anys i que ara tocava posar gasolina". En aquest sentit, Majoral ha afirmat que el "projecte ha agafat el bon camí" i que "cal continuar invertint perquè es pugui anar reduint al deute".
El conseller també ha demanat a la corporació que es posicioni sobre el projecte. "S'ha de donar una directriu clara, que crec que és el que està demanant la direcció", ha relatat Majoral sobre l'entrevista que se li va fer al director del parc, Xavier Ajona. Per aquest motiu el conseller a l'oposició ha acabat remarcant que cal saber cap a quina direcció es vol anar perquè si no es fa, això "comportarà una pèrdua de confiança del personal, que ja està passant, i malestar general a la societat, pel qual implicarà un servei pitjor i pèrdua de clients".
La rèplica del cònsol major ha estat que "Naturland ha de continuar tenint activitat". Cairat ha asseverat que el "suport del Comú hi continua sent" i li ha recordat a Majoral que la corporació "aquest any ha fet un gran esforç avalant noves pòlisses de crèdit per finançar el funcionament i noves inversions de la societat". El polític ha pronunciat que s'han fet trobades amb la direcció per parlar de noves infraestructures previstes i ha anunciat que els pròxims mesos s'informarà de les inversions que es preveuen, per tal que la societat pugui arribar a "ser autosuficient".
