La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, defensa el nomenament d’Olga Gelabert com a ambaixadora d’Andorra a Portugal: “és una persona que té un recorregut públic, polític, ha estat consellera general, ha estat ministra de Cultura, i quan tenia aquest ministeri va participar en fòrums internacionals que li han permès expressar-se en nom d’Andorra”. I a més, “com a tots els països, el component polític hi és, en el nomenament dels ambaixadors, i hi continuarà sent, com a tot arreu”. En aquest sentit la ministra, que diu no entendre la polèmica que s’ha generat “de cap de les maneres”, recorda que el Principat no va assolir “la plena sobirania i la plena existència internacionals” fins al 1993, i abans “no hi havia, lògicament, ministeri d’Afers Exteriors ni ambaixadors” i els primers “van ser nomenaments polítics”.
Aquests primers ambaixadors eren “persones amb un bagatge, amb uns estudis i unes aptituds, amb relacions internacionals, però no necessàriament una experiència diplomàtica”, explica Tor, que afegeix que “a poc a poc s’ha anat construint el que es pot anomenar ara una carrera diplomàtica”. I en aquest sentit, “hi ha actualment ambaixadors que són funcionaris”.
28 anys de carrera
Va ser el 2019 quan es va adoptar la Llei del cos diplomàtic, que preveu que el càrrec d’ambaixador “només es pot assolir després de 28 anys de carrera diplomàtica, per tant, realment al final de la carrera”. Ara, però, cal desplegar-la reglamentàriament. Són tres els reglaments que cal tirar endavant. Dos ja estan en “fase avançada, ja han passat per la comissió de personal” i s’està en espera del seu informe, que són el reglament de mobilitat i el de compensacions. Tor assegura que, malgrat no tenir-los aprovats, ja s’aplica la mobilitat i amb criteris objectius, com també es donen compensacions segons “el que es dona a la funció pública”, per exemple en el cas de les guàrdies per al telèfon d’emergències consulars.
El tercer reglament és el de la carrera diplomàtica pròpiament, i ha d’establir els criteris per anar escalant i passar de tercer secretari a segon i a primer, i després a primer conseller, ministre conseller i finalment a ambaixador. És un reglament “molt important, que no el podem posar en marxa sols, perquè ha de ser coherent amb la resta de la funció pública, i per això triga una mica més”, però per a la ministra “és una prioritat”.