Malgrat que cal analitzar-lo més profundament, l’estudi d’impacte de l’acord d’associació constitueix “un element important que ajudarà la gent a fer la reflexió que ha de fer en el moment que s’hagi de votar l’acord en referèndum”. Així ho va destacar ahir el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que tot i incidir que es tracta “d’un element molt important de reflexió”, va apuntar la necessitat de complementar-lo “amb l’aspecte institucional i amb l’encaix i el tipus de relació que volem amb Europa”.

Jordana, que va apuntar que l’estudi “és més positiu que negatiu”, va lloar el fet que el treball “es basa en evidències objectivables” i que “s’eviten manifestacions sobre hipòtesis que avui no es poden demostrar”.
Precisament, des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit va valorar que l’estudi, a nivell de metodologia “és més profund i objectiu del que es podria pensar”. En aquest sentit, el president del grup parlamentari de CC va destacar que “s’ha anat a buscar moltes variables, dades històriques”, i que no es tracta “d’una cosa d’avui, sinó que arrossega una quantitat de vox populi andorrana interessant”.

Naudi va remarcar també que l’estudi se centra en “com estem avui” i que no té en compte “ni hipòtesis” que avui no serien demostrables ni per exemple “actuacions legislatives” anunciades però que no són encara una realitat, i que això es fa tant en l’escenari que seria més pessimista com en el més optimista, de manera que es tracta d’un treball “molt neutral”.

Una opinió compartida també per Jordana, que va apuntar que “tot el que vagi més enllà de la situació actual entenem que es pot modular”. I en aquesta línia, Naudi va afegir que el treball permet constatar que “Andorra gaudeix de molt bona salut econòmica i social i el que es projecta amb l’acord d’associació és una situació encara millor”.

Per la seva part, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, que es va mostrar satisfeta perquè l’estudi apunta que “l’impacte de l’acord d’associació serà més positiu que negatiu”, va destacar el fet que el treball de l’AR+I plantegi “el pitjor dels escenaris”, que seria l’statu quo, i la possibilitat que oferiria l’acord amb la UE però d’una forma “molt prudent per no generar més expectatives de les que es podrien trobar”. En aquest sentit, va remarcar que per als partidaris del sí l’estudi conclou que amb l’acord es tindria “una economia amb un creixement sostingut”.

Sense com qui diu temps d’haver paït les dades de l’informe, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, va apuntar que “no només hem de mirar els resultats, sinó les variables utilitzades i com s’ha arribat a aquestes conclusions”.

Finalment, des del Govern es fa una valoració positiva de l’estudi i dels seus resultats, que van en línia “al que esperàvem”, segons va manifestar el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. Després de destacar el “treball rigorós” realitzat des d’Andorra Recerca i Innovació i expressar la satisfacció per l’aproximació feta, Riba va explicar que al llarg de la negociació de l’acord d’associació amb la UE es van anar “dibuixant escenaris de futur”, que s’han “retrobat” en l’estudi que ha fet un “equip diferent” amb el qual no s’ha tingut contacte i ha tingut un enfocament diferent. El fet que malgrat tot l’estudi d’impacte arribi a “conclusions similars” reafirma el Govern en el sentit que “s’ha negociat en la bona direcció” i el resultat d’aquesta negociació “produeix efectes positius per a tots els sectors de l’economia” i converteix l’acord d’associació en una “eina indispensable” per a la diversificació de l’economia, va concloure el secretari d’Estat.