Un cop s’ha aconseguit reprendre el judici de la causa general del cas BPA, sembla que el nou tribunal no vol més aturades en el procés per arribar al judici de fons. Almenys això es desprèn de les paraules pronunciades ahir pel president de la sala, el magistrat Enric Anglada, que va assegurar que “el tribunal està en bona disposició d’entrar al judici, però amb proves clares, concretes i determinades perquè tothom sàpiga on estem”. El magistrat va fer l’aclariment en el marc d’una de les qüestions prèvies plantejada ahir per l’advocat Jesús Jiménez, que escudant-se en l’anomenada sentència Campos del TC pretén que es retiri de la causa tota la documentació i informació provinent d’altres causes que afecta el dret a la intimitat.
Jiménez va demanar al tribunal que fos “sensible” a la “preocupació” de les defenses i que no repeteixin l’actuació de l’anterior sala que va considerar que la qüestió ja es resoldria en sentència. “Si fan això s’estarà cometent un acte il·lícit, s’estarà fent un judici completament il·legal”, va afirmar, i va afegir que es produiria una situació d’indefensió que generaria un problema a cada sessió del judici, tant per les intervencions de les defenses com de les acusacions.

En aquest punt Anglada va intervenir per assegurar que un cop finalitzi el termini d’exposició de qüestions prèvies –es preveu que sigui avui– s’aturarà el procés per poder analitzar tot l’exposat i pronunciar-se. “El tribunal resoldrà perquè tothom tingui l’oportunitat de fer les actuacions que cregui convenients davant les jurisdiccions que cregui convenients”, va manifestar. És més, fins i tot va deixar clar que “el tribunal té la sensibilitat d’esperar totes les qüestions presentades al Tribunal Superior o les del Constitucional”. “Volem tenir tots els fronts tancats abans d’iniciar el judici oral”, va sentenciar. Així, és probable que l’inici del judici que ha d’entrar al fons de la causa s’allargui una mica per poder saber amb claredat amb quins elements es pot comptar com a prova i quins no.
Bona part de la sessió d’ahir va girar entorn del debat plantejat per Jiménez sobre la incorporació d’escoltes provinents d’altres causes. En aquest sentit, mentre els advocats de la defensa consideren que les lleis andorranes sí que preveuen el procés d’habilitació per obtenir la prova, el procés d’incorporació no està regulat. I amb la sentència Campos a la mà, es fan més forts en el seu argumentari. “En la causa principal no hi ha cap tipus de converses que s’hagin intervingut, provenen totes d’altres causes i són causes estrangeres”, va recordar el lletrat Silvestre, que va apuntar que si es tracta d’una causa instruïda a Espanya “cal la seva autorització. I si al senyor Campos se li va dir que no, la resta dic jo que també serà que no”.
El ministeri fiscal, però, té una visió completament contrària. Ni la sentència del TC el fa canviar d’opinió, i durant més d’una hora va defensar que a través dels convenis internacionals signats pel Principat es pot fer aquesta incorporació, ja que la normativa passaria per sobre de la nacional. L’advocat que representa el Govern, Manuel Pujadas, també es va manifestar en el mateix sentit.

Pallardó
De la seva banda, l’advocada Anna Solé va tornar a denunciar suposades irregularitats i un “atropellament de drets fonamentals” en l’obtenció de la primera prova de càrrec que es va utilitzar, després, per ordenar la detenció de l’ex-CEO de BPA, Joan Pau Miquel. Segons Solé, el fiscal José Grinda va demanar a les 12.12 del 12 de març del 2015 una autorització al jutjat que instruïa el cas Emperador per enviar a Andorra la informació que s’havia demanat des del país via comissió rogatòria. El jutjat va respondre positivament a les 14.07, però la lletrada va dir que la fiscalia andorrana havia rebut la informació a les 13.50 h amb les imatges de l’agenda de Pallardó i el vídeo de la seva declaració al jutjat de Barcelona. L’advocada va assegurar que la prova “és il·legal aquí i no pot estar ni un minut més en el marc d’aquesta causa”.

Silvestre denuncia que s’han manipulat documents inclosos en el sumari
L’advocat Josep Anton Silvestre va denunciar ahir una suposada “manipulació” d’actes del comitè per la prevenció del blanqueig i del comitè d’ètica i disciplina de BPA que formen part del sumari de la causa general. Segons va relatar el lletrat en l’exposició d’una de les seves qüestions prèvies, considera que el procés de perquisició de documents que es va fer a la seu central del banc no es va dur a terme amb les garanties que correspondrien. Així, Silvestre va assegurar que es va produir un trencament de la cadena de custòdia “quan es van agafar els documents i quan es van lliurar a la policia”. A diferència d’ara fa dos anys, quan va recordar que la situació els podia generar dubtes, ara diu que són els seus clients els que li han transmès que estan convençuts que “s’han manipulat actes, és possible que falti documentació i que s’han extret actes i altres s’han incorporat. I això s’hauria d’investigar per saber qui, com i quan s’ha produït”. De fet, va assegurar que un dels seus clients, durant una declaració en fase d’instrucció, va ser qüestionat pel contingut d’unes actes que segons Silvestre no es van incorporar al sumari fins dos mesos més tard.
El fiscal general, Alfons Alberca, va negar rotundament aquest supòsit, i va garantir que “la cadena de custòdia ha estat perfectament guardada” i va recriminar-li al lletrat la falta de concreció. A més, va assegurar que les actes s’havien mostrat a les persones que van anar a declarar i que “un cop es va aixecar el secret de sumari, tothom hi ha tingut accés de manera íntegra”. El president del tribunal, Enric Anglada, també va emplaçar Silvestre a presentar una denúncia i a ser més concret, però ja va advertir que mentrestant la vista seguiria. Silvestre no va descartar aquesta opció, però va demanar al tribunal que es deduís testimoni a tots els membres del comitè de prevenció del blanqueig per aclarir si existeix tal manipulació.
L’advocat també considera que el ministeri fiscal “ha actuat amb un manifest abús” i “amb deixadesa i manca de rigor” i que s’ha vulnerat el dret a la defensa dels seus clients.