Durant el curs acadèmic 2023/2024, hi ha hagut un total de 14.406 alumnes en els centres escolars del país. Això significa un augment del 2,7% en comparació al curs anterior i del 23,6% en relació amb el curs 2019/2020, segons ha fet public el departament d'Estadística aquest dijous. Entre els nivells educatius que presenten variacions relatives positives respecte al curs anterior destaquen el màster amb un 16,5% i l'ensenyament superior de cicle curt amb un 13,3%. Amb variacions negatives destaquen la formació professional amb un 3,6% i el doctorat amb un 3,1%. Quant a les variacions respecte a quatre cursos acadèmics enrere, l'augment més destacat es dona en els alumnes del bàtxelor amb un 413,3% i la reducció més gran es dona en els alumnes de maternal (9%).

Si es classifiquen els nivells educatius en grans grups, els alumnes de pre-ensenyament superior i formació professional han estat 11.391 en el curs acadèmic 2023/2024, cosa que suposa un augment del 0,6% en comparació al curs anterior, que continua la tendència positiva iniciada el darrer curs. A més, en el curs 2023/2024, els alumnes d'ensenyament superior han estat 3.015, un 11,6% més en relació amb el curs acadèmic anterior. La variació anual dels últims cinc cursos és positiva.

Menor nombre de beques atorgades

Durant el curs acadèmic 2023/2024, s'han atorgat un total de 4.538 beques d'estudi. Això significa una reducció de dues beques en comparació al curs anterior i una reducció del 10,3% si es compara amb les xifres del curs 2019/2020. El nivell educatiu amb un major nombre de beques atorgades ha estat a primera ensenyança amb un total de 1.738 beques. Cal tenir en compte que aquesta xifra comptabilitza els ajuts al lloguer del material d'esquí. El nivell educatiu que ha rebut el menor nombre de beques durant el curs han estat els universitaris de segon cicle amb un total de 83.

Quant a les variacions anuals, la formació professional és el nivell educatiu en el qual s'han atorgat més beques respecte a l'any anterior en termes relatius amb un augment del 81,5%. D'altra banda, els universitaris de segon cicle és el nivell que més ha disminuït el nombre de beques amb relació al curs passat, un 21,7%. Si es compara el curs 2023/2024 amb el 2019/2020, el nombre de beques ha disminuït en tots els nivells i, la formació professional no superior és el que té una major diferència percentual amb un 39,7% (116 beques menys).

Si s'agrupen els nivells educatius, s'han destinat 3.699 beques a estudiants de pre-ensenyament superior i formació professional, la qual cosa suposa un augment del 0,3% en comparació al curs acadèmic anterior. La variació anual de tres dels cinc darrers anys és negativa. Durant el curs 2023/2024, les beques que s'han destinat a l'ensenyament superior han estat 839, un 1,4% menys en relació amb l'anterior. Respecte al curs 2019/2020, la variació és negativa, d'un 10,9%. La variació pels cursos 2019/2020 i 2021/2022 és positiva.

Imports atorgats en beques

Al llarg del curs acadèmic 2023/2024, s'han atorgat un total de 2.663.510,12 euros en beques per a l'estudi. Aquesta xifra és un 4,6% inferior a l'import que es va atorgar en el curs acadèmic anterior. En canvi, és un 1,7% major respecte al curs 2019/2020. El nivell d'estudis que va rebre un major import va ser els universitaris de primer cicle amb un total d'1.023.240,24 euros, mentre que el menor import va ser per a la formació professional no superior amb 68.320,06 euros.

Quant a les variacions anuals, la formació professional és el nivell educatiu que ha tingut un major augment relatiu en l'import de les beques amb un 98,1%. La reducció més gran en l'import es troba en els universitaris de segon cicle amb un 18,7%. En comparació amb quatre cursos enrere, el batxillerat ha vist augmentat l'import de les beques en un 30%, mentre que la formació professional no superior l'ha vist reduït en un 26,4%.

Classificant els nivells educatius en grans grups, s'han destinat 1.405.876,15 euros a beques de preensenyament superior i formació professional, un augment del 4,6% en comparació al curs acadèmic anterior. La variació anual és positiva en els tres darrers anys. L'import que s'ha destinat a l'ensenyament superior ha estat d'1.257.633,97 euros, un 13,1% menys amb relació al curs acadèmic anterior, i trenca la tendència positiva registrada en els quatre darrers anys.

Despesa pública en educació per nivell educatiu

La despesa pública de Govern en l'educació pel curs acadèmic 2023/2024 ha estat de 119.565.203,60 euros. Aquesta xifra és un 7,1% superior a la del curs anterior i un 5,9% superior a la del curs 2019/2020. El nivell educatiu que ha rebut un major import ha estat la primera ensenyança amb un total de 32,9 milions d'euros, un 2,7% i un 4,7% superior a la del curs anterior i a la del curs 2019/2020, respectivament. D'altra banda, el nivell educatiu que ha rebut l'import més baix ha estat la formació professional amb 5,1 milions d'euros, xifra que augmenta en un 8,7% respecte a la del curs anterior i en un 5,3% a la de quatre cursos enrere.

Població per nivell d'estudis

L'any 2023, del total de la població d'Andorra, un 48,1% declarava haver assolit una titulació inferior a la d'estudis equivalents a l'ensenyança secundària, mentre que el 51,9% restant declarava haver superat aquest nivell de formació, segons les dades tractades pel departament d'Estadística que s'han obtingut a través de l'enquesta de Pressupostos Familiars.

Un 23,4% del total de la població, el 2023, havia obtingut un títol d'ensenyament superior. Respecte a l'any anterior (2022), la població ha augmentat el seu nivell d'estudis, motivat principalment pel creixement en 4,5 punts percentuals (pp) de la proporció de la població amb estudis terciaris de primer i segon cicle. Per contra, la proporció de la població que declarava no tenir estudis es redueix en 0,3 pp. Un altre dels indicadors útils per valorar el nivell educatiu de la població és el percentatge de població entre 30 i 34 anys amb estudis superiors finalitzats. Per l'any 2023, el valor és del 48,1%.

Alumnes de formació professional i ensenyament superior per camp educatiu

En el curs acadèmic 2023/2024 hi va haver un total de 515 persones matriculades a formació professional, un 3,4% menys en comparació al curs acadèmic anterior. Si comparem les dades amb el curs 2019/2020, la variació és positiva, concretament d'un 2,4%. El sistema andorrà és, amb diferència, el que té més alumnes matriculats (227), seguit del francès (203). En aquest període hi ha 85 alumnes matriculats al sistema espanyol de formació professional.

Dins el sistema andorrà, l'especialitat amb més alumnes matriculats ha estat la d'activitats físiques esportives i de lleure, amb el 34,8% del total d'estudiants matriculats en aquest sistema, seguida de sanitari i social amb un 27,8%. Les especialitats amb menys alumnes matriculats en el sistema del país han estat, d'una banda, animació socioeducativa i estètica, cosmètica i perfumeria, que aquest darrer curs acadèmic no han tingut cap alumne matriculat i, de l'altra, sistemes informàtics i xarxes amb 25 estudiants matriculats.

Quant a les variacions anuals, l'especialitat del sistema andorrà que ha experimentat un major augment en les matriculacions ha estat sistemes informàtics i xarxes amb un 177,8% (16 alumnes més) respecte al curs acadèmic anterior. Contràriament, les especialitats de microinformàtica i xarxes i de secretariat multilingüe amb un 41,2% i un 11,8%, respectivament, són les que més han disminuït les seves matriculacions envers el curs anterior.

Amb relació al curs 2019/2020, les úniques especialitats que han augmentat els alumnes matriculats són sistemes informàtics i xarxes amb un 108,3%, seguida de sanitari i social amb un 50%. Per contra, microinformàtica i xarxes amb un 45,5% i secretariat multilingüe, amb 21,1% són les especialitats amb alumnes matriculats que ressalten amb variacions negatives.

Finalment, en el darrer curs acadèmic, el camp educatiu d'ensenyament superior amb un major nombre d'estudiants matriculats ha estat administració d'empreses i dret amb 774 alumnes (del total de 3.015 matriculats); aquesta xifra és un 16,4% superior a la del curs anterior i un 136,7% respecte al curs 2019/2020. En canvi, el camp educatiu amb menys alumnes matriculats, sense tenir en compte els que no se n'ha matriculat cap, és educació amb 119 alumnes. En el curs acadèmic 2023/2024, el camp educatiu que presenta un augment més significatiu dels alumnes matriculats en comparació al curs acadèmic anterior és ciències socials, periodisme i informació amb un 35,7%. Per contra, arts i humanitats, amb un 21,3%, és el que té una variació negativa més destacada.