Abans, la cita era a la plaça Major però les obres, la presència d’una grua destinada a la construcció i el volum d’assistents van obligar a canviar la ubicació. El que no ha canviat és que les fulles d’olivera i llorer es dipositen a partir de quarts d’onze del matí a l’entrada de l’església, a disposició dels fidels, tot i que no tots les volen per a beneir-les. Unes dones n’apleguen a mans plenes i són renyades per una laurediana de tota la vida quan expliquen que les volen per al seu hort. Sortosament, les palmes i els palmons són dels pocs productes que no han pujat de preu aquest any, segons comenta un espectador dels fets.

Tot això davant la mirada d’uns infants en edat de precatecisme que pensen que tot és bo i el dolent només és el dimoni de Els Pastorets amb banyes i cua. Beneïts ells! Que no hauran de preparar la comunió amb mossèn Jaume Argelagós –44 anys de capellà al poble– i no hauran de veure aquelles horribles filmines –nom que el mossèn donava a les diapositives– ni van ser amenaçats amb tots els càstigs horribles de l’infern, la qual cosa deixava un exercici espiritual del col·legi dels jesuïtes en un capítol de Winnie the Pooh jugant al bosc dels cent acres.

Sigui amb mossèn Jaume, amb mossèn Agustí o amb mossèn Pepe, la del Diumenge de Rams és una d’aquestes festes que costen oblidar i on fins i tot se solidaritza la meteorologia. Ha estat acabar la benedicció i cinc minuts després s'ha posat a ploure. Ha estat el temps de fer-se la tradicional fotografia a les escales de Casa Comuna o d’arribar fins a l’església amb la roba que s’ha estrenat per a l’ocasió o, per als més laics, d’anar a fer l’aperitiu o a comprar el tortell mentre es comenten les peces de roba. “El Diumenge de Rams qui no estrena no té mans”, això vol dir que la persona que no estrenava una peça de vestir era perquè era pobre, perquè no tenia mans per fer feina, ni tampoc sabia cosir, segons explica el refranyer popular.

De fotografies de l’acte segur que n’hi haurà un munt. Les dels telèfons mòbils, les de l’Antonio Besolí de cal Guardiet, situat com sempre en un lloc estratègic, o del Prieto, que s’afegiran a aquelles velles imatges, algunes de color groguenc, on apareix alguna persona o alguna figura que t’obliga a pensar. Aquell edifici o aquell local que ja no hi és, aquell cosí germà que ens va deixar de manera sobtada el mes de setembre passat i que tal dia ara fa un any se n’anava a dinar amb tota la família a un restaurant de Santa Coloma, o aquella noia d’Aixirivall amb una faldilla prisada de vellut suau que avui ja deu tenir uns 70 anys.

Potser és aquella padrina que a la plaça, al costat d’un centre mèdic li explica a la seva neta que “els palmons són per als nens i les palmes per a les nenes”, quan és necessari, més que mai, acabar amb els estereotips de gènere per poder ajudar els nens i nenes a créixer desenvolupant les seves capacitats reals com a persones, no en funció del gènere amb què han nascut. Entre els assistents n’hi ha que han vingut d’altres parròquies i un grup de residents d’un centre sociosanitari amb cadira de rodes. També hi ha hagut benedicció en altres parròquies, com a Andorra la Vella, a la plaça Príncep Benlloch amb mossèn Ramon Sàrries. S’ha dut a terme davant del Comú.

Abans de la benedicció de Sant Julià de Lòria, mossèn Pepe Chisvert ha recordat l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem a lloms d’una somereta, acompanyat dels seus deixebles, durant la Pasqua Jueva. Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria i la gent va alçar palmes i branques de llorer i olivera per donar-li la benvinguda.  Si Jesús va en ruc i no a dalt d’un cavall és perquè aquest animal era sinònim de guerra, formava part dels exèrcits i pertanyia als poderosos, als rics. Crist, al contrari, era portador de la pau i representava els pobres.

Posteriorment, i en la seva homilia, mossèn Pepe ha explicat, en una església plena, que “en el pòrtic de la Setmana Santa, Diumenge de Rams, s’entrecreuen dos sentiments contrastats: el goig de veure Jesús aclamat i la tristesa de veure’l crucificat el proper divendres”.  Posteriorment, ha comentat que “més que una tradició, és un dia molt arrelat a la cultura andorrana i al nostre Bisbat”.

Pel Pepe Chisvert, com per mossèn Fenosa (rector de la parròquia d’Ordino) o mossèn Grau (ara rector a Puigcerdà i abans vicari a Sant Julià de Lòria) aquesta Setmana Santa serà molt especial. Demà durant la Missa Crismal a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell celebraran els aniversaris de les seves ordenacions sacerdotals. Per al primer seran els 25 anys i per a Fenosa i Grau, els 50. Bodes de plata i d’or.