Bruixes de dol és una instal·lació artística que ofereix un recorregut per l’estigmatització, la invisibilització i els diferents tipus de violències que han rebut les dones, en especial les del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat. Es va inaugurar a la Guingueta d’Àneu dins els actes del Dansàneu i es pot visitar fins a finals d’agost. El títol fa referència al poemari Bruixa de dol de la poeta de Ponent Maria-Mercè Marçal, que va escriure entorn del simbolisme de la figura de les bruixes i altres elements relacionats, sempre amb perspectiva de gènere. La proposta compta amb l’obra d’artistes, com la il·lustradora Cesca Gelabert, la fotògrafa Rut Solé o la música d’Arnau Obiols.

La mostra també conté una entrevista a la filòsofa i activista feminista Silvia Federici, referent internacional en l’estudi de la cacera de bruixes, de la qual destaca la seva obra Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva.

La comissaria de l’exposició és l’escriptora i periodista Ivet Eroles, especialitzada en la cacera de bruixes i autora del llibre Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit (Editorial Fonoll).

Enguany es commemora el 600è aniversari de la llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, inclosa dins el llibre de Privilegis i Ordinacions de les Valls d’Àneu. Aquesta fita té un significat important perquè la comunitat científica internacional la reconeix com el primer document conservat amb caràcter regulador que ordena i condemna la participació en reunions de bruixes en l’àmbit europeu.

Bruixes de dol vol contribuir a reconèixer “la singularitat històrica i el pes jurídic” d’aquest text aneuenc, així com “restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i violència per aquesta qüestió”, ha dit Ivet Eroles.