La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, preveu presentar abans que acabi l’any una proposta de modificació del Codi Penal per regular la responsabilitat penal de les persones jurídiques, és a dir d’empreses i institucions, i alhora tipificar els delictes de corrupció en l’àmbit privat. Aquests canvis són necessaris per poder-se homologar internacionalment i adherir-se al Conveni de les Nacions Unides de lluita contra la corrupció. Un cop presentada aquesta modificació, Molné vol tenir enllestida la revisió del Codi de procediment penal de cara a l’any que ve, “més a finals que a principis”, que ha de servir per donar un bon impuls a l’agilització de l’Administració de justícia i reduir així els retards que s’acumulen avui en dia.

I justament per anar guanyant agilitat i eficàcia, la titular de Justícia i Interior presentava avui el projecte de llei de modificació de diverses normes en l’àmbit de la justícia, una mena de llei òmnibus de la justícia, amb cinc mesures principals. 

Desnonaments
D’entre aquestes mesures destaca la modificació del codi de procediment civil per suprimir la necessitat de celebrar una vista oral en aquells judicis per desnonaments en què el defenent sigui jutjat en rebel·lia (quan no comparegui davant l’autoritat judicial). “No hi ha motiu per retardar” la recuperació del bé immoble per part del propietari i que es pugui tornar a posar al mercat de lloguer, i menys davant el “problema d’habitatge” que tenim avui en dia, ha valorat Molné. En aquest punt, ha qualificat la mesura de “bona iniciativa” amb un “sistema enginyós i imaginatiu”, però sempre assegurant totes les garanties. Així, ha subratllat que la vista oral només se suprimiria en els casos que el pis ja s’ha alliberat i el processat no s’ha presentat davant l’autoritat judicial, i va afegir que quan hi ha un desnonament sempre hi ha una alternativa per a la persona i es fa amb coordinació amb diverses autoritats.

Aquesta hauria de ser una de les mesures incloses en aquesta llei òmnibus de la justícia que més contribueixi a agilitzar el sistema juntament amb el sistema per facilitar la composició dels tribunals davant de casos d’incompatibilitats o baixes d’alguns magistrats. Segons Molné, hi ha dificultats “per fer sala” i llavors es facilita que un batlle pugui substituir el magistrat mentre duri la causa que li impossibilita actuar. Per procedir a cobrir aquestes possibles baixes hi ha una llista de magistrats substituts a la qual es poden apuntar magistrats jubilats o emèrits i també dels països veïns.

Una altra de les mesures va en una línia similar, però en aquest cas s’estableix un sistema per substituir el fiscal general de manera temporal davant la possibilitat que aquest sigui baixa. Avui en dia, el fiscal general dirigeix tota la fiscalia, és ell qui pren totes les decisions, i els adjunts actuen en representació d’ell. Amb els canvis introduïts es possibilita que l’adjunt de més antiguitat pugui substituir temporalment el fiscal general i es preveu també la seva compensació. 

Carnet de conduir
Una quarta mesura passa per la modificació del Codi Penal i el de procediment penal per donar cobertura a la retirada del carnet de conduir que efectua la policia en casos de delictes de conducció sota els efectes de l’alcohol i drogues. Sí que havien de fer-ho en cas d’accident, però no es preveia la retirada en el marc d’un control. Amb la modificació, es descomptaran els dies que la documentació estigui retinguda per la policia de la pena que estableixi el batlle de torn.

Finalment, es modifica la Llei d’accés electrònic a l’Administració de justícia per reduir el termini en què es considera notificada una resolució electrònicament. Si el règim general estipula que l’advocat està notificat transcorreguts cinc dies, en els processos amb persones privades de llibertat es redueixen a un dia en procediments d’habeas corpus (quan es considera que s’està detingut de manera il·legal) i a dos quan la resolució afecta la llibertat.