No va ser fins just abans d’aquest Nadal passat quan el ministeri d’Afers Socials i Funció Pública va tenir a les mans  l’estudi de la Universitat de Barcelona (UB) sobre la prova pilot efectuada per canviar el reglament de la Comissió Nacional de Valoració (Conava) en relació amb la valoració per competències o capacitats. Personal d’aquesta universitat es va desplaçar fins a Andorra per presentar-lo in situ, remarca la titular d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín. 

Segons Marín, quan ella va entrar al ministeri ja s’havia encomanat aquest estudi per canviar les valoracions de la Conava, seguint “una de les recomanacions del conveni de Nova York”, recorda. Igualment, detalla que  durant un any es va portar a terme una prova pilot amb prop d’un centenar de persones que va finalitzar el 31 de desembre del 2022. Llavors es va contractar la Universitat de Barcelona perquè en fes l’anàlisi i proposés uns barems que ara, en tornar de les vacances nadalenques, “l’equip d’Afers Socials el que està fent és analitzar-ho”, afirma la ministra. “I encara no tinc retorn de les propostes”, assegura. També avisa que potser els canvis que es derivin de l’anàlisi efectuada pels tècnics “potser” no es podran implementar “de cop”. 

Quin és, però, l’objectiu d’aquest canvi en els barems? Veure, a l’hora de dictaminar quin grau de menyscabament té la persona, quines són les seves capacitats i competències. I la titular d’Afers Socials posa un exemple. Potser la persona pot cobrar una pensió de la Conava però està capacitada per fer unes hores de treball, per exemple, cosa que qualifica de molt positiva perquè no es tracta de tenir tancada a casa una persona que tingui algun tipus de menyscabament “sense poder fer mai més res”. “Fins allà on es pugui, què millor que guanyi un salari, que faci vida normal dins les seves capacitats”, afegeix la titular d’Afers Socials.

Marín reconeix que l’estudi que ha realitzat la Universitat de Barcelona ha trigat més temps del que s’esperava, però insisteix a justificar que ella s’ho va trobar així i que ara s’ha d’analitzar. De fet, assenyala que l’estudi l’havien de portar al novembre però els van canviar la data d’entrega en diverses ocasions. Segons revela, ara per ara, encara no hi ha res tancat ni s’ha passat pel consell de ministres fins que no es tingui ben apamat de quina manera es canviaran els barems.

El canvi de sistema
Segons recull la darrera actualització de l’estudi sobre la dependència a Andorra fet per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i presentat el novembre passat, per desenvolupar el nou sistema de valoració de la Conava es va treballar amb una eina de valoració formada per una bateria d’indicadors d’autonomia i capacitat, i una bateria d’indicadors dels factors socials i de l’entorn en el qual es troba la persona.

Així doncs, cal tenir en compte que, amb el sistema vigent, per obtenir la condició de persona amb discapacitat i, conseqüentment, complir amb el requisit imprescindible per accedir als suports de la cartera pública, la valoració de la Conava ha de concloure que la persona avaluada presenta un grau de menyscabament segons criteri mèdic del 33% o superior. Per la seva banda, l’estudi que s’ha fet ha de permetre analitzar els avantatges i limitacions del sistema vigent, i determinar quins barems s’aplicaran amb el nou model per valorar les necessitats de suport de la persona. O, dit d’una altra manera,  quin pes tindrà el component mèdic i quin pes el component social. 

Quins són els criteris que orientaran la tria del sistema de valoració que finalment s’aplicarà? Doncs estaran vinculats al seu potencial de millorar o, per contra, de perjudicar els casos. Així mateix,
convé tenir present que la fórmula quantitativa (%mèdic + %social) que s’ha d’aplicar és un mitjà per assolir l’objectiu del nou model, és a dir, obtenir una eina de valoració que proveeixi informació qualitativa per ajustar de forma sostenible els recursos de suport a les necessitats i capacitats de cada persona.