Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, ha mort aquest dilluns als 88 anys d'edat. Ho ha anunciat en una compareixença des del Vaticà el cardenal Kevin Farrell, que ha detallat que la defunció ha estat a les 07.35 hores. "El bisbe de Roma Francesc ha tornat a la casa del pare", ha dit. El pontífex, que va estar diverses setmanes hospitalitzat per problemes respiratoris, va reaparèixer diumenge al balcó per impartir una benedicció als assistents a la plaça de Sant Pere del Vaticà. També va rebre durant el dia el vicepresident dels Estats Units d’Amèrica, JD Vance.
El Papa va ingressar a mitjan febrer a l'Hospital Gemelli de Roma per una insuficiència respiratòria aguda provocada alhora per virus, bacteris i fongs. Després de rebre l'alta, seguia un tractament farmacològic des del Vaticà i els darrers caps de setmana s'havia anat mostrant en públic.
Nascut a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, va ser escollit cap de l’Església Catòlica el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions. Amb 76 anys es va convertir en el primer bisbe de Roma d'origen americà, el primer de l’hemisferi sud, el primer no europeu des del segle VIII i el primer jesuïta que ha tingut la Santa Seu. Ha estat el 266è pontífex i els 12 anys de càrrec s'han caracteritzat pel gir que va marcar a l'Església cap a les classes populars i cap als col·lectius vulnerables, com ara els homosexuals.
Fill d'un matrimoni d'italians, als 17 anys va patir una greu afecció respiratòria que va obligar a extirpar-li una part del pulmó. Es va diplomar com a tècnic químic en una escola secundària industrial i va treballar un temps en un laboratori analitzant la higiene d’aliments.
Amb 21 anys, el 1957, va prendre la decisió de convertir-se en sacerdot i va ingressar al seminari. L'any següent es va traslladar a un noviciat jesuïta de Santiago de Xile, on el 1963 es va llicenciar en Humanitats. Va tornar al seu país i del 1964 al 1965 va ser professor de Literatura i Psicologia en una escola jesuïta de Santa Fe. Va fer estudis de Filosofia i Teologia fins al 1970, i va ser aleshores quan va rebre una gran influència de la Teologia de l’Alliberament, un corrent progressista i alternativa de l’Església molt difosa a l’Amèrica Llatina als anys 60.
Va ser ordenat sacerdot el 13 de desembre del 1969, poc abans dels 33 anys. Entre el 1970 i el 1971 va estudiar al col·legi jesuïta d’Alcalá de Henares (Madrid) i el 1973 va jurar els vots d’aquesta orde, del qual va ser superior provincial a l’Argentina entre el 1973 i el 1979.
A partir de llavors va fer una llarga carrera que no es va veure estroncada ni per la dictadura militar argentina (1976-1983), durant la qual va continuar progressant. En aquells negres anys de la història argentina, va intentar salvar alguns sacerdots perseguits pel govern.
Després d’una breu estada a Alemanya el 1986 per acabar la tesi doctora, va tornar a Buenos Aires i després va ser enviat uns anys a la província argentina de Córdoba. El 20 de maig del 1992 va ser consagrat bisbe titular d'Auca per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de Buenos Aires. El 3 de juny del 1997 va ser designat bisbe caodjutor a l'arxidiòcesi de Buenos Aires i va prendre el càrrec d'arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer del 1998.
El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va fer cardenal i va ser president de la Conferència Episcopal argentina del 2005 al 2011. Durant el seu mandat a la capital argentina, va ser conegut i reconegut pel seu apropament als pobres i als malalts. Es va oposar a la legalització de l’avortament i el matrimoni homosexual que promovia el govern de Néstor Kirchner, però va intentar que l’Església admetés les unions civils entre persones del mateix sexe, tot i que la majoria de mandataris catòlics del país s’hi van oposar.
En el conclave papal del 2005 després de la mort de Joan Pau II, Bergoglio va ser el cardenal més votat després de Joseph Ratzinger, que es convertiria en el papa Benet XVI. Finalment, i arran de la renúncia de Ratzinger, va ser escollit el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions.
Etapa papal
Trets destacats del seu papat han estat la postura a favor del dret dels homosexuals a formar una família –per bé que el 2010 s'havia manifestat en contra de la llei sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe que promovia el govern de l'Argentina–; el suport a l'ús d'anticonceptius en les relacions sexuals –tot i mantenir la postura oficial de l'Església contrària a l'avortament i a l'eutanàsia–; les crítiques a la desigualtat econòmica –tot considerant la pobresa una violació dels drets humans–; l'aposta pel diàleg interreligiós, o –en un moviment poc habitual en la diplomàcia vaticana– la promoció de la pau davant la guerra entre Rússia i Ucraïna, enviant dos cardenals al país envaït per l'exèrcit rus amb ajuda humanitària.
En els seus viatges fora d’Itàlia, el papa Francesc també ha volgut remarcar la importància del que ell anomena les “perifèries” i ha visitat països amb poca tradició catòlica o poc visitats per anteriors pontífexs. El primer viatge, però, va ser a la Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro (Brasil), pocs dies després del seu nomenament.
En els següents anys va visitar països com Cuba, Geòrgia, Armènia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, l’Azerbaidjan, Turquia, Egipte, el Marroc, els Emirats Àrabs, l’Iraq, Bahrain, Dubai, el Kazakhstan, Sri Lanka, Birmània, Bangladesh, Tailàndia, el Japó, Corea del Sud, les Filipines, Mongòlia, Indonèsia, Singapur, Timor Oriental i Papua Nova Guinea, Kènia, Uganda i la República Centreafricana, Moçambic, Madagascar i Maurici, el Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo, entre molts altres.
A part de la missió apostòlica, com a cap d’Estat de la Ciutat del Vaticà també ha fet visites més polítiques, com a les illes de Lampedusa (Itàlia) i Lesbos (Grècia) per tractar del drama humà de la immigració, a Israel i Palestina, a l’ONU, a les institucions comunitàries europees o a cimeres contra el canvi climàtic.
Al llarg de la seva vida, Bergoglio va tenir diverses complicacions mèdiques, com un problema de còlon que el 2021 el va obligar a passar pel quiròfan. Del 14 de febrer al 23 de març va estar ingressat a l'hospital de la Fundació Policlínic Agostino Gemelli de Roma per una infecció respiratòria greu amb diversos empitjoraments i millores de salut fins a rebre definitivament l’alta. Des d’aleshores rebia ajuda respiratòria i un tractament farmacològic.
Un protocol molt marcat, però canviat per Francesc
El procés entre el final d’un papat i l’inici del següent està molt ben reglamentat per l’Església amb el protocol seu vacant, que es posa en marxa just després del decés del pontífex. Amb tot, tot just fa un any el papa Francesc va voler modificar tota aquesta liturgia per fer-la més senzilla. Així, un cop constatada la defunció, el cos del papa romandrà a la residència de Santa Marta, on ahir mateix es va baixar fins a la capella per ser exposat a la deferència dels cardenals i dels membres de la cúria. Demá, si no hi ha cap canvi després de la primera congregació de cardenals prevista per a avui, serà trasllat a la basílica de Sant Pere, on serà exposat als fidels.
Hi haurà nou dies de dol durant els quals se celebrarà el funeral. El dia el fixarà la congregació de cardenals, tot i que habitualment se sol celebrar entre el quart i el sisè dia després de la mort. Francesc no serà enterrat al Vaticà perquè va expressar la seva voluntat de ser enterrat a la basílica de Santa Maria la Major. A diferència d’altres pontífexs tampoc serà enterrat dins de tres taüts, ja que va demanar únicament que fos enterrat en un taüt de fusta.
Amb la mort del papa cessen tots els responsables dels ministeris vaticans, a excepció del cardenal camarlenc, i del penitenciari major, el responsable de l’antic Tribunal Apostòlic, i, en el cas que s’hagués d’adoptar alguna decisió rellevant seria el Col·legi de Cardenals qui ho hauria de fer. Tots els cardenals seran convocats a Roma i el conclave per a escollir un nou pontífex començarà a la capella Sixtina entre quinze i vint dies després de la mort del Papa, és a dir, entre el 6 i l’11 de maig.
