El projecte de Llei d’accessibilitat universal, ara sí –sembla– es presentarà a tràmit parlamentari al gener, després de les festes de Nadal i durant tot l’any que ve es desplegaran els reglaments que la faran efectiva. Ho ha afirmat avui la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, en el marc de les primeres Jornades sobre accessibilitat universal d’Andorra que es clouran demà. Es tracta d’una llei molt esperada per les associacions i que se’ls va presentar ja el passat mes de juliol. Una llei, però, que des de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat ha d’anar de la mà de la modificació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, ja que conté els fonaments per al ple reconeixement dels drets del col·lectiu.
La ministra ha incidit que aquesta llei “no contempla només les barreres arquitectòniques”, sinó l’accessibilitat universal, és a dir, “per a tota la ciutadania” i en múltiples àmbits, també el cognitiu i sensorial o el del transport i la comunicació. I ha posat exemples: “des de la persona gran que va amb un bastó fins a la que va amb un cotxet amb el seu infant perquè pugui passar pels llocs”. També s’adreça, és clar, a les persones invidents o amb problemes auditius. Així mateix, afectarà “les administracions públiques”, ha remarcat, i “quan fem obres a les voravies, que han d’estar senyalitzades”. Igualment, Marín ha fet notar que també ha de servir per actuar sobre la bretxa digital.
A més del sector públic, com afectarà aquesta legislació el privat? Més enllà de les qüestions que de fet ja estan regulades, com ara que els establiments tinguin lavabos adaptats o rampes d’accés, caldrà que els nous comerços siguin “sensorials” i que tinguin el sistema braille, per exemple, ha comentat la ministra.
“Obrir la ment”
Al seu torn, el president de la Comissió per al foment de l’accessibilitat, Miquel Llongueras, ha assenyalat com a principal repte de cara a la societat el d’intentar “obrir la ment” perquè l’accessibilitat sigui realment universal i passi de la teoria a la pràctica quotidiana. En relació amb això, considera que la nova llei d’accessibilitat hi pot ajudar, perquè la que es tenia fins ara responia bàsicament a la regulació de les barreres arquitectòniques.
Llongueras ha volgut incidir en la necessitat de conscienciar i conèixer “perquè sovint actuem des del desconeixement”. Tal com ha manifestat, en moltes ocasions es dissenyen projectes “sense considerar el ventall complet de la societat, que és molt més ampli del que ens imaginem”. Per aquest motiu, ha assegurat que des de la Comissió que presideix s’està convençut que organitzar jornades com aquestes ajuden a obrir horitzons.
Silicon Valley de salut
Han estat diverses les ponències i experiències que s'han brindat avui als participants a les jornades. Una de les propostes que ha fet el fisioterapeuta i consultor en disseny universal, Xavier Mandicó, és convertir Andorra en el “Silicon Valley del benestar” integrant dins del turisme de qualitat i de salut la perspectiva d’oferir experiències també per a les persones amb discapacitat. Mandicó considera, a més, que això atrauria empreses tecnològiques que poden desenvolupar eines necessàries en aquest àmbit. A més, ha remarcat la importància de tenir espais accessibles, com ara les pistes d’esquí, per facilitar la socialització. Finalment ha apel·lat que dins de l’estructura organitzativa de les empreses s’inclogui el departament de disseny universal tenint en compte que “el bon disseny capacita i el mal disseny discapacita”.
El conveni amb l’ONCE es fa esperar, falten serrells
Preguntada sobre l’estat del conveni social amb l’ONCE, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha declarat que encara s’està pendent de tancar alguns serrells. Concretament, ha referit que la setmana passada havia rebut una proposta de document que ara s’està estudiant per veure si cal fer-hi retocs. De fet, ja el mes de juliol passat la titular d’Afers Socials ha assenyalat que s’estava a punt de signar el document, però a hores d’ara encara s’haurà d’esperar.
El conveni social amb aquest organisme comportarà que els serveis que ofereixen puguin beneficiar la població andorrana. Així, programes com ara la formació a la gent que porti un gos pigall o l’aprenentatge del sistema braille per als infants.